diumenge, 18 de desembre del 2016

[15]. 1843. Charles Dickens, «Una cançó nadalenca»

 

 1:27:00
«Scrooge», amb Alastair Sim (1951).

«Scrooge», film 1935. 👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:09:00

Traducció de Josep Carner, 1918 👉enllaç1, 👉enllaç2
👉 I Charles Dickens va inventar el Nadal, enllaç

«La història contraposa explícitament l'egoisme, el treball desmesurat i l'avarícia a l'esperit de Nadal, en una crítica a les relacions socials sorgides de la Revolució industrial. Hi apareixen alguns dels temes recurrents en Dickens, com la infància pobra i treballadora, que reapareixerà en Our Mutual Friend, o l'avarícia, present en Oliver Twist. La crítica a les condicions de vida del nou capitalisme està present en tota la seva obra.

«Scrooge... estereotip del jueu avar... El classisme de Scrooge i la manca d'amor a la seva vida l'han portat a ser addicte al treball i insensible als altres, com mostra el fantasma del passat, en un retrocés a la seva infància, que explica part de la seva personalitat (era típic del realisme i, més endavant, del naturalisme incloure aquest llegat familiar com a justificació de la conducta present).
...
«La por de la mort com a motiu de canvi (amb avisos sobrenaturals inclosos) és un motiu recurrent ja des de l'edat mitjana i propi de la literatura religiosa, pel qual Déu insta a expiar els pecats per evitar la condemnació eterna. El fet d'usar fantasmes ve de l'interès per l'espiritisme de finals de segle xix i per influència de la literatura gòtica».
👉enllaç



Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en la societat capitalista del segle XIX.
Les versions cinematogràfiques i de dibuixos animats.
L'esperit de Nadal i la família.
Els diners vs la felicitat.
Lliure arbitri i redempció o renaixement personal.
La pobresa i el retrat de la societat industrial i capitalista.
L'avarícia i el treball malthusià.
El pas del temps com a factor de reflexió sobre la pròpia vida.



diumenge, 11 de desembre del 2016

[14]. 1868. Wilkie Collins, «The Moonstone (La pedra lunar)»

 1:52:00
«The Moonstone», film 1997

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 46:00
«The Moonstone», film 1934

«Va conèixer una desena d'anys de gran èxit, després de la publicació de La dama de blanc l'any 1859. La seua següent novel·la, la melodramàtica Armadale, va provocar un cert escàndol per la seua immoralitat, però va gaudir d'un bon èxit de vendes. La novel·la No Name (Sense nom) combina un tema social -la crítica sobre l'absurd de la llei respecte al seu tractament de les parelles no casades- amb una intriga digna d'un thriller. The Moonstone (La pedra lunar), publicada l'any 1868, pot ser considerada la primera novel·la detectivesca de la literatura anglesa.

The Woman in White i The Moonstone comparteixen una estructura narrativa inhabitual, semblen quasi novel·les epistolars, en les quals les diferents parts de la història són narrades per diferents narradors amb diferents (i fins i tot divergents) punts de vista». 👉enllaç



Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en el seu temps.
La novel·la de fulletó i la novel·la detectivesca.
L'estructura narrativa.
La visió subjectiva i l'experiència objectiva.
El paper de la dona. 
L'altruisme o sacrifici dels personatges.
 

diumenge, 4 de desembre del 2016

[13].1839. Edgar Allan Poe. «La caiguda de la casa Usher»

 1:10:00

«The Fall of the House of Usher», film 1950
👉enllaç

 1:27:00
«House of Usher», film 1960.


Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

La primera traducció catalana, al 1925, de Carles Riba.


«El corb i La caiguda de la casa Usher són possiblement les mostres més pures de l’estil únic d’Edgar Allan Poe. Totes dues combinen els ingredients característics de les creacions de Poe: el clima tètric, el culte eròtic de la mort, el trontoll de la raó davant d’horrors intensificats per pinzellades del grotesc. Totes dues arriben al cim més alt del vessant gòtic del romanticisme, i són fundacionals de la tradició literària del “gòtic del Sud” en la qual se situen William Faulkner, Carson McCullers, Truman Capote o Flannery O’Connor.» 
(edició de Laertes, 2016).


«La lectura simbòlica, doncs, és paral·lela a la literal o realista en tot el conte. La casa simbolitza la unió entre els dos germans, que frega l'incest segons algunes interpretacions. Quan aquests moren, col·lapsa, però ja abans les esquerdes anunciaven la seva fi, igual que la malaltia i les premonicions de Roderick anunciaven la mort dels seus ocupants. Roderick sembla consumit per la culpa, probablement per aquesta relació il·lícita, i per això no desenterra la germana. Aquesta acció és la que acaba provocant-li la mort, encara que s'expliqui amb una causa natural (un infart)». 
👉enllaç

Temes de debat i comentari
L'autor, l'obra i la literatura gòtica.
Versions de pel·lícula.

El simbolisme de l'obra.
L'incest, tema tabú.
La fòbia a l'enterrament encara viu. 
La bogeria i la fragilitat de la ment humana.