Èdip i l'esfinx.
1:37:00
«Oedipus the King», film 1967
1:35:00
«Edipo Rey» (teatre, castellà).
«El mite d’Edip és un dels més coneguts del món clàssic. En ell es veu reflectit el sentit últim de la tragèdia i com, facin el que facin, els seus protagonistes sempre estan abocats a acomplir el seu destí sigui quin sigui i per més que intentin defugir-lo. Els déus són els qui tenen cura de decidir què ens està reservat i no podem desconfiar del seu poder. Per altra banda, Sòfocles utilitza la ironia tràgica, ja que Èdip, com més intenta allunyar-se del seu destí i del vaticini de l’oracle, en realitat, sense saber-ho, més s’hi acosta. Amb un llenguatge impecable, aquest llibre us acostarà a la tragèdia en estat pur». 👉enllaç
«Èdip Rei (títol original en italià: Edipo re) és una pel·lícula italiana del 1967 basada en la tragèdia homònima de Sòfocles, dirigida per Pier Paolo Pasolini i interpretada per Silvana Mangano i Franco Citti. L'any 1967 va estar nominada a un Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia. 👉enllaç
Temes de debat i comentari
Sòfocles i l'Atenes del seu temps.
Altres representacions i versions cinematogràfiques.
Lliure arbitri vs fat.
Ignorància vs coneixement.
L'orgull del governant, l'orgull de cadascú.
El sentit de culpa i de vergonya.
La justícia dels déus (del destí).
El coneixement o visió d'un mateix.
