«A l’època victoriana, Londres era la ciutat més espectacular i més gran del món. L’any 1800 la població era d’un milió d’habitants. Les cases dels més rics i dels més pobres eren molt a prop, i uns i altres convivien i es barrejaven pels carrers atapeïts de gent. Al vespre només els carrers importants estaven il·luminats per unes làmpades de gas que emetien una llum molt feble. Els carrers secundaris estaven totalment a les fosques. Els carrers de Londres eren plens a vessar de gent i carruatges de tota mena: hi havia uns tres mil grans carruatges que oferien el servei d’autobús, ramats de bestiar i carros particulars...
La mitjana de vida de l’època era d’uns 40 anys, la mort dels adults provenia de la tuberculosi, mentre que la dels nens era el xarampió, la verola i la fam. Els nens treballadors de la indústria tèxtil podien més patir tuberculosi a causa de la pols i la humitat, a més d’asma o al·lèrgies, escoliosi o raquitisme». 👉enllaç
Temes de debat i comentari
L'autor i l'època victoriana.
Dickens i el cinema.
Industrialització i pobresa, al segle XIX i avui.
L'evolució en el tracte i consideració de la infància.
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
«La història contraposa explícitament l'egoisme, el treball desmesurat i l'avarícia a l'esperit de Nadal, en una crítica a les relacions socials sorgides de la Revolució industrial. Hi apareixen alguns dels temes recurrents en Dickens, com la infància pobra i treballadora, que reapareixerà en Our Mutual Friend, o l'avarícia, present en Oliver Twist. La crítica a les condicions de vida del nou capitalisme està present en tota la seva obra.
«Scrooge... estereotip del jueu avar... El classisme de Scrooge i la manca d'amor a la seva vida l'han portat a ser addicte al treball i insensible als altres, com mostra el fantasma del passat, en un retrocés a la seva infància, que explica part de la seva personalitat (era típic del realisme i, més endavant, del naturalisme incloure aquest llegat familiar com a justificació de la conducta present). ... «La por de la mort com a motiu de canvi (amb avisos sobrenaturals inclosos) és un motiu recurrent ja des de l'edat mitjana i propi de la literatura religiosa, pel qual Déu insta a expiar els pecats per evitar la condemnació eterna. El fet d'usar fantasmes ve de l'interès per l'espiritisme de finals de segle xix i per influència de la literatura gòtica». 👉enllaç
Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en la societat capitalista del segle XIX.
Les versions cinematogràfiques i de dibuixos animats.
L'esperit de Nadal i la família.
Els diners vs la felicitat.
Lliure arbitri i redempció o renaixement personal.
La pobresa i el retrat de la societat industrial i capitalista.
L'avarícia i el treball malthusià.
El pas del temps com a factor de reflexió sobre la pròpia vida.