dilluns, 28 de novembre del 2016

[12]. 1953. Ray Bradbury, «Farenheit 451»

  1:48:00

«Farenheit 451», un film de François Truffaut (1966).

 tràiler

eFilm, pel·lícules en Línia (Biblioteques de Catalunya) 👉 enllaç

La plataforma eBiblio Catalunya ha incorporat més de 2.300 títols de pel·lícules per visualitzar en línia a través del nou servei, ebibliocat.efilm. El catàleg que s’ofereix inclou pel·lícules, curtmetratges, concerts i documentals.

Els usuaris de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya poden accedir de manera gratuïta a l'E-film. Per accedir a aquests continguts digitals només cal disposar del carnet d’usuari d’una biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i identificar-se a la biblioteca digital eBiblioCat.

Cada usuari podrà tenir en préstec dues pel·lícules simultàniament amb un màxim de 8 títols al mes. El temps de visualització de cada pel·lícula és de 72 hores i amb la mateixa validació s’hi podrà accedir des de diferents dispositius.

El carnet ara és accessible de ser rebut per internet!


«Guy Montag és un cremador de llibres, en una societat en què llegir és delicte perquè incita a pensar i a qüestionar el poder, en comptes d'abandonar-se a l'hedonisme imperant recomanat pel govern. La trobada amb una dona fa que el protagonista entri en crisi i es qüestioni la seva feina...

La seva cap l'adverteix i intenta justificar la censura, segons ella adoptada lliurement pels ciutadans per tal de ser feliços i no amoïnar-se amb lectures pertorbadores.» 👉enllaç

Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en el seu temps.
Versions cinematogràfiques i influència del tema.
Les distopies: futur vs. present.
Censura i autocensura.
Mass media i control social.
Conformisme, hedonisme, passivitat, alienació.
Pèrdua de la individualitat.
El poder dels llibres, del coneixement.

dilluns, 21 de novembre del 2016

[11]. 1726. Jonathan Swift, «Els viatges de Gulliver»




1:16:00
«Gulliver's Travels», 1977 amb Richard Harris.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
















































«Primera part: viatge a Lil·liput
Segona part: viatge a Brodgingnag
Tercera part: viatge a Laputa, Balnibarbi, Glubbdubdrib, Luggnagg i el Japó
Quarta part: viatge al país dels houyhnhnms

«L'obra és una sàtira dels costums contemporanis i diversos personatges o conceptes han passat a la cultura popular. Per exemple, Yahoo és com es diuen els humans al país dels cavalls, terme que ha inspirat una empresa informàtica, i Lil·liput, amb els seus derivats, es considera sinònim de petit en diverses llengües. Dos satèl·lits de Mart reben el seu nom a partir d'idees de l'obra (Deimos i Fobos).

«Els habitants de Lil·liput són ridículs perquè amb qualsevol excusa van a la guerra, fet que usa Swift per denunciar l'absurd de qualsevol conflicte armat. Els seus oposats, els gegants, viuen massa pendents de la riquesa (són una crítica a la noblesa). També critica els debats estèrils de les societats científiques, en comptes de pensar aplicacions per als seus descobriments que ajudin a millorar la vida de la gent.

«Al darrer viatge, es pregunta per la naturalesa de l'ésser humà (els cavalls són molt més nobles que les persones al llibre), corrompuda per la societat (la seva visió barreja la concepció de Rousseau amb el pessimisme de Hobbes, que el porta a renegar de la seva família quan torna a la seva llar). És un viatge on mostra una possible utopia, contra tots els defectes que han aparegut en les societats fantàstiques precedents».


Temes de debat i comentari
Obra i autor en el seu temps.
Versions cinematogràfiques: dibuixos animats
Literatura infantil?
Individu vs. societat, poder vs. raó.
Perspectiva, realitat, relativització.
El viatge com a coneixement.
Progés (ara conservacionisme) vs conservadorisme (ara avenç indeturable).

dilluns, 14 de novembre del 2016

[10]. 1886. Robert L. Stevenson, «L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hide»



 2:00:00
«Strange Case of Dr. Jekyll & Mr. Hide», 1968.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:36:00
«Dr. Jekyll and Mr. Hide», (2003)

 1:20:00
«Dr. Jekyll and Mr. Hide», pel·lícula muda, 1920

 
«El professor guillat», amb Jerry Lewis, 1963.
👉enllaç
«Madame Hyde» (2018), tràiler
👉enllaç

«Mary Reilly», 1995, amb Julia Roberts.

👉Britannica, enllaç


«Robert Louis Stevenson (1850-1894) tenia trenta-cinc anys quan va escriure El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va publicar el llibre el 1886 i, des de llavors, no ha deixat de ser un punt de referència ineludible. Ha estat reiteradament editat i traduït, sempre amb un enorme èxit popular, i també insistentment adaptat al cinema, amb diversa fortuna. El punt de partida és una intriga imaginada per Edgar Allan Poe al seu «William Wilson»: l’existència de personalitats amagades dins nosaltres mateixos, amb punts de vista morals tan allunyats de les nostres creences com l’abís que separa el bé del mal. Per la sàvia articulació narrativa i les qualitats de què fa gala, el Dr. Jekyll va ser aclamat per Vladimir Nabókov com una de les millors novel·les d’estil de la història de la literatura».


Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en el context científic.
Les versions cinematogràfiques.
La dualitat de l'individu: les cares del bé i del mal.
Els trastorns de personalitat.
La contenció de les pulsions humanes.
Els límits de la investigació científica.










[09]. 1929. Ernest Hemingway, «Un adeu a les armes»



 1:29:00
«Un adeu a les armes», film de 1932.

👉Britannica, enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
















































La Primera Guerra Mundial d’un jove escriptor 
👉enllaç
«Crec que el fet que aquesta novel·la siga magnífica no és tant l’argument com la manera de narrar que Hemingway va posar en pràctica. Segons que sembla, Hemingway va seguir les indicacions de l’escriptora Gertrude Stein, a qui va conèixer a París, i que defensava un estil de relatar molt concís i auster (és famosa la seua cita “una rosa és una rosa”). Això es nota sobretot en l’absència quasi absoluta d’adjectius. És un miracle trobar-ne algun, tot són substantius i verbs. També els diàlegs són molt ràpids, i una mica estranys, perquè no són previsibles. Estem davant de tota una obra d’enginyeria literària».

Un adéu a les armes, Ernest Hemingway
«La novel·la s’inicia amb la descripció del lloc que serà l’escenari de la història que narrarà. I ho fa d’una manera gairebé bucòlica com si ja d’entrada se sentís molt poc implicat i compromès en la guerra. Com un observador del món:
“A les darreries de l’estiu d’aquell any ens vam allotjar en una casa d’un poble des d’on es veien les muntanyes a l’altra banda del riu, al fons de la plana. En el llit del riu hi havia palets i roques, seques i blanquejades pel sol, i l’aigua era clara i blava, en els corrents, i baixava molt de pressa. Passaven tropes per davant la casa, carretera avall, i la pols que aixecaven empolsava les fulles dels arbres. També els troncs dels arbres eren empolsegats i les fulles van caure molt aviat, aquell any, i nosaltres vèiem com les tropes caminaven per la carretera, i com s’aixecava la pols, i com queien les fulles, mogudes per la brisa, i com passaven els soldats, i, més tard, la carretera nua i blanca, només amb les fulles caigudes.”

«Aquest tipus de descripció és un dels aspectes que caracteritzen l’estil d’una gran concreció narrativa. Descripció dels llocs i de l’ambient més que no pas de les idees i de la psicologia dels personatges».


Temes de debat i comentari
L'autor, l'obra i l'estil.
Les versions cinematogràfiques.
La cruesa de la guerra, honor i patriotisme.
L'amor en temps difícils.
La pluja i el fang, simbologia.


dilluns, 7 de novembre del 2016

[08]. 1844. Alexandre Dumas, «El Comte de Montecristo»

 
«El Comte de Montecristo», film (1954).

 2:17:00
«El Comte de Montecristo», film (1974).

 5:05:00
«El Comte de Montecristo», film (1964).

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

👉Article. Britannica, enllaç

Trad. catalana de Jesús Moncada.

Temes de debat i comentari
L'autor, l'obra i el barri dels catalans de Marsella.
L'èxit de la literatura en fascicles de diari.
Les nombroses versions cinematogràfiques.
La venjança i la justícia.
Els cops de la fortuna.
La traïció i el perdó.