1:29:00
«Un adeu a les armes», film de 1932.
👉Britannica, enllaç
Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaçExtensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
La Primera Guerra Mundial d’un jove escriptor
👉enllaç
«Crec que el fet que aquesta novel·la siga magnífica no és tant l’argument com la manera de narrar que Hemingway va posar en pràctica. Segons que sembla, Hemingway va seguir les indicacions de l’escriptora Gertrude Stein, a qui va conèixer a París, i que defensava un estil de relatar molt concís i auster (és famosa la seua cita “una rosa és una rosa”). Això es nota sobretot en l’absència quasi absoluta d’adjectius. És un miracle trobar-ne algun, tot són substantius i verbs. També els diàlegs són molt ràpids, i una mica estranys, perquè no són previsibles. Estem davant de tota una obra d’enginyeria literària».
Temes de debat i comentari
L'autor, l'obra i l'estil.
Les versions cinematogràfiques.
La cruesa de la guerra, honor i patriotisme.
L'amor en temps difícils.
La pluja i el fang, simbologia.
«Crec que el fet que aquesta novel·la siga magnífica no és tant l’argument com la manera de narrar que Hemingway va posar en pràctica. Segons que sembla, Hemingway va seguir les indicacions de l’escriptora Gertrude Stein, a qui va conèixer a París, i que defensava un estil de relatar molt concís i auster (és famosa la seua cita “una rosa és una rosa”). Això es nota sobretot en l’absència quasi absoluta d’adjectius. És un miracle trobar-ne algun, tot són substantius i verbs. També els diàlegs són molt ràpids, i una mica estranys, perquè no són previsibles. Estem davant de tota una obra d’enginyeria literària».
Un adéu a les armes, Ernest Hemingway
«La novel·la s’inicia amb la descripció del lloc que serà l’escenari de la història que narrarà. I ho fa d’una manera gairebé bucòlica com si ja d’entrada se sentís molt poc implicat i compromès en la guerra. Com un observador del món:
“A les darreries de l’estiu d’aquell any ens vam allotjar en una casa d’un poble des d’on es veien les muntanyes a l’altra banda del riu, al fons de la plana. En el llit del riu hi havia palets i roques, seques i blanquejades pel sol, i l’aigua era clara i blava, en els corrents, i baixava molt de pressa. Passaven tropes per davant la casa, carretera avall, i la pols que aixecaven empolsava les fulles dels arbres. També els troncs dels arbres eren empolsegats i les fulles van caure molt aviat, aquell any, i nosaltres vèiem com les tropes caminaven per la carretera, i com s’aixecava la pols, i com queien les fulles, mogudes per la brisa, i com passaven els soldats, i, més tard, la carretera nua i blanca, només amb les fulles caigudes.”
«Aquest tipus de descripció és un dels aspectes que caracteritzen l’estil d’una gran concreció narrativa. Descripció dels llocs i de l’ambient més que no pas de les idees i de la psicologia dels personatges».
L'autor, l'obra i l'estil.
Les versions cinematogràfiques.
La cruesa de la guerra, honor i patriotisme.
L'amor en temps difícils.
La pluja i el fang, simbologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada