dilluns, 21 de novembre del 2016

[11]. 1726. Jonathan Swift, «Els viatges de Gulliver»




1:16:00
«Gulliver's Travels», 1977 amb Richard Harris.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
















































«Primera part: viatge a Lil·liput
Segona part: viatge a Brodgingnag
Tercera part: viatge a Laputa, Balnibarbi, Glubbdubdrib, Luggnagg i el Japó
Quarta part: viatge al país dels houyhnhnms

«L'obra és una sàtira dels costums contemporanis i diversos personatges o conceptes han passat a la cultura popular. Per exemple, Yahoo és com es diuen els humans al país dels cavalls, terme que ha inspirat una empresa informàtica, i Lil·liput, amb els seus derivats, es considera sinònim de petit en diverses llengües. Dos satèl·lits de Mart reben el seu nom a partir d'idees de l'obra (Deimos i Fobos).

«Els habitants de Lil·liput són ridículs perquè amb qualsevol excusa van a la guerra, fet que usa Swift per denunciar l'absurd de qualsevol conflicte armat. Els seus oposats, els gegants, viuen massa pendents de la riquesa (són una crítica a la noblesa). També critica els debats estèrils de les societats científiques, en comptes de pensar aplicacions per als seus descobriments que ajudin a millorar la vida de la gent.

«Al darrer viatge, es pregunta per la naturalesa de l'ésser humà (els cavalls són molt més nobles que les persones al llibre), corrompuda per la societat (la seva visió barreja la concepció de Rousseau amb el pessimisme de Hobbes, que el porta a renegar de la seva família quan torna a la seva llar). És un viatge on mostra una possible utopia, contra tots els defectes que han aparegut en les societats fantàstiques precedents».


Temes de debat i comentari
Obra i autor en el seu temps.
Versions cinematogràfiques: dibuixos animats
Literatura infantil?
Individu vs. societat, poder vs. raó.
Perspectiva, realitat, relativització.
El viatge com a coneixement.
Progés (ara conservacionisme) vs conservadorisme (ara avenç indeturable).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada