[28]. 1820. Washington Irving, «La llegenda d'Sleepy Hollow»

 

 1:35:00

«Sleepy Hollow», de Tim Burton, 1999

👉enllaç film

👉enllaç llibre

 1:45:00

«The legend of Sleepy Hollow», film 1980.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

👉 enllaç Bromera

«Conta la llegenda que un genet sense cap vagareja pels voltants de Sleepy Hollow i que per on passa conrea mort i foscor. El ressò de les seues cavalcades nocturnes aterreix la població. Excepte Brom Bones, el rival del mestre Ichabod Crane per a conquerir Katrina van Tassel, una rica hereva de la contrada de la qual s’ha enamorat. Crane pretén eixir de la misèria casant-se amb la jove, però el busca-raons de Bones té un aliat extraordinari: l’espectre del Genet sense Cap».

👉 enllaç

«La llegenda de Sleepy Hollow (títol original en anglès: The Legend of Sleepy Hollow), també coneguda com la Llegenda de la vall encantada o la Llegenda del genet decapitat és un conte de terror de l'escriptor nord-americà Washington Irving. El va publicar en la seva col·lecció The Sketch Book of Geoffrey Crayon, Gent. al 1820 mentre vivia a Birmingham (Anglaterra). La història es basa en un conte alemany popularitzat per la població danesa de la Nova York de la postguerra. L'escriptor i filòleg alemany Johann Musäus va editar el conte original en el seu recull de Contes populars dels alemanys, Volksmärchen der Deutschen (1782–1786)».

 

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra en el romanticisme de l'època.

El poder de la suggestió sobrenatural en el folklore i la cultura popular.

Història vs. llegenda.

El vell ordre vs. progrés, camp vs. ciutat.

Matrimoni per amor vs matrimoni per diners.

[27]. 1986. Noah Gordon, «El metge»

«El metge», film de 2013, 

2:10:00

👉 The Physician, enllaç film

👉 The Physician, enllaç llibre

 tràiler

eFilm, pel·lícules en Línia (Biblioteques de Catalunya) 👉 enllaç

La plataforma eBiblio Catalunya ha incorporat més de 2.300 títols de pel·lícules per visualitzar en línia a través del nou servei, ebibliocat.efilm. El catàleg que s’ofereix inclou pel·lícules, curtmetratges, concerts i documentals.

Els usuaris de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya poden accedir de manera gratuïta a l'E-film. Per accedir a aquests continguts digitals només cal disposar del carnet d’usuari d’una biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i identificar-se a la biblioteca digital eBiblioCat.

Cada usuari podrà tenir en préstec dues pel·lícules simultàniament amb un màxim de 8 títols al mes. El temps de visualització de cada pel·lícula és de 72 hores i amb la mateixa validació s’hi podrà accedir des de diferents dispositius.

El carnet ara és accessible de ser rebut per internet!

 traducció catalana

«El metge (The Physician) és una novel·la de l'escriptor estatunidenc Noah Gordon publicada l'any 1986. Ha estat catalogada en més d'una ocasió com a best seller, ha batut rècords de vendes arreu del món i s'ha consolidat durant anys com una fita en l'àmbit de la novel·la històrica. Es tracta, sens dubte, de l'obra cimera d'aquest autor, que li va permetre ser conegut mundialment. És la primera part d'una trilogia composta per El metge, Xaman i La doctora Cole». 👉 enllaç

Rob J. Cole, un jove londinenc del segle XI que pertany a una família de fusters, queda orfe als nou anys i amb la responsabilitat de tenir cura dels seus quatre germans petits, als quals va trobant famílies adoptives.

Un cop sol, coincideix amb Henry Croft, un cirurgià baber que recorre Anglaterra muntant espectacles i dedicant-se a fer de curandero per vendre un ungüent miraculós, i se'n converteix en aprenent. Amb Henry Croft comparteix viatge, cartell i beneficis fins que el mestre mor. I és llavors quan coneix Benjamin Merlin, un metge jueu que l'encoratja a superar-se i fer realitat el seu somni, i que li parlarà del metge més eminent de la remota Pèrsia: Ibn Sina o Avicenna.

Rob, endut per la passió per guarir i alleujar el dolor, arriba a Orient on es farà passar per jueu i adoptarà el nom de Jesse ben Benjamin, per tal de no destacar com a europeu i poder fer realitat el seu somni: estudiar medicina a la madrassa d'Isfahan.

Temes de debat i comentari

L'autor i la novel·la històrica al segle XX.

L'adaptació cinematogràfica.

La passió per apendre i saber.

La persecució de l'ideal de cadascú.

L'aprofitament dels dons personals.

El servei als altres.

El xoc de cultures i civilitzacions.

La medicina al segle XI, els orígens.

[26]. 1896. Àngel Guimerà, «Terra Baixa»

«Marta of the Lowlands», film mut 1914. 👉

«Marta is a beggar child, who is adopted by Sebastien, the wealthy landowner. Sebastien makes Marta his victim. He wishes to marry a wealthy woman, but at the same time retain his influence over Marta. He therefore arranges through Tomas, the hermit, to marry her to Manelich, a simple, untutored shepherd living in the mountains, a rough child of nature who kills wolves with his bare hands and knows naught of guile and deceit. The wedding is performed, Manelich being under the impression that Marta loves him, and being truly in love with her. Later he learns he has been tricked, while Marta, who had at first believed that Manelich had been bought with the master's gold to become her husband, finds her conclusion wrong, the honesty of his love compelling her own. Then come developments which make the drama one of the most passionate, intense, trenchant character studies ever created. Marta is a patient sufferer, a tragic figure indeed, as she bravely endures all the cruelty and indignities that are thrust upon her by the ruthless "master." We witness the poignancy of her grief, the restraint and the anguish of the oppressed woman, and her movements among the treacherous characters of her environment».

 

Terra Baixa - 1ª part

«Terra Baixa», Àngel Guimerà. Direcció de Benet i Jornet, 2 parts, 1983.

👉Part 1, 47', enllaç

👉Part 2, 57', enllaç

 1:37:00

«Terra Baixa», film 2011.

👉 enllaç TV3 a la carta.

👉Article: «L'aventura americana de 'Maria Rosa'», enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra en el seu temps.

Versions cinematogràfiques.

El triangle amorós.

Terra alta vs. terra baixa, simbolisme.

L'assentiment social i la complicitat de l'entorn.

La dominació de la dona.

La salvació per amor.

[25]. 1838. Charles Dickens, «Oliver Twist»

 

 1:55:00

Oliver Twist, film 1948

👉enllaç

Edició de Proa, 1970 (primera traducció de Pau Romeva, 1929).

👉Les versions cinematogràfiques, enllaç

👉14 il·lustracions de l'edició original, enllaç

«A l’època victoriana, Londres era la ciutat més espectacular i més gran del món. L’any 1800 la població era d’un milió d’habitants. Les cases dels més rics i dels més pobres eren molt a prop, i uns i altres convivien i es barrejaven pels carrers atapeïts de gent.
Al vespre només els carrers importants estaven il·luminats per unes làmpades de gas que emetien una llum molt feble. Els carrers secundaris estaven totalment a les fosques.
Els carrers de Londres eren plens a vessar de gent i carruatges de tota mena: hi havia uns tres mil grans carruatges que oferien el servei d’autobús, ramats de bestiar i carros particulars...

La mitjana de vida de l’època era d’uns 40 anys, la mort dels adults provenia de la tuberculosi, mentre que la dels nens era el xarampió, la verola i la fam. Els nens treballadors de la indústria tèxtil podien més patir tuberculosi a causa de la pols i la humitat, a més d’asma o al·lèrgies, escoliosi o raquitisme». 👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'època victoriana.

Dickens i el cinema. 

Industrialització i pobresa, al segle XIX i avui.

L'evolució en el tracte i consideració de la infància.

Les bandes de nens i joves.

Les classes socials.

Els internats, les adopcions.

El fat i la lliure determinació.

El camp vs. la ciutat.

La literatura de fulletó i les sèries de tv.