dilluns, 31 d’octubre del 2016

[07]. 1490. Joanot Martorell, «Tirant lo Blanc»

 2:01:00
«Tirant lo Blanc, la conspiración de las damas»
pel·lícula de Vicente Aranda, 2006.

Ebook complet  👉enllaç

👉enciclopèdia.cat enllaç1, enllaç2



TIRANT DECLARA EL SEU AMOR A CARMESINA AMB L'AJUT D'UN ESPILL
«(...) Quan la princesa veié que Tirant se n'anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués a Tirant de part seva que, quan hagués dinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien.

Quan Tirant ho sabé, immediatament s'adonà del que passava, i féu comprar el més bell espill que poguessin trobar i se'l posà a la mànega. Quan li semblà que era hora, anaren al palau i trobaren l'emperador conversant amb la filla. Quan l'emperador els veié venir, manà que fessin venir els ministrils, i davant d'ell dansaren una bona estona. I l'emperador, al cap d'una estona d'haver badat, es retirà a la seva cambra. I la princesa, tot d'una, deixà de dansar, agafà Tirant de la mà i s'assegueren al costat d'una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament:

-Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m'ho dir de seguida.

-Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més m'estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no se'n deu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les passions que turmenten l'ànima.

-Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós, a mi, no m'ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m'ho digueu, per la cosa que més estimeu en aquest món.

-Senyora -digué Tirant-, us suplico per pietat que no em vulgueu fer un conjur tan fort com el que, senyora, m'acabeu de fer, car us diré tot quant sé en aquest món. Senyora, el meu mal ben aviat estarà dit, però jo sé del cert que immediatament arribarà a les orelles del vostre pare i això serà la causa de la meva mort. I si no ho dic, també hauré de morir de dolor i de tristesa.

-I penseu vós, Tirant -digué la princesa-, que les coses que s'han de tenir en secret jo les volgués anar a dir al senyor mon pare o alguna altra persona? Jo no vaig vestida d'aquest color que us penseu, per tant, no tingueu por de dir-me tot el que us passa, car jo ho tindré tancat dins del meu recambró secret.

-Senyora, ja que l'altesa vostra em força a dir-ho, no puc dir res més sinó que amo.

I no digué res més, sinó que abaixà els ulls cap a les faldes de la princesa.

-Digueu-me, Tirant -digué la princesa-, per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, perquè, si us puc ajudar en res, ho faré de molt bona voluntat, car estic impacient de saber-ho.

Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué:

-Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li, vostra altesa que em tingui pietat.

La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s'admirà molt que hom pogués requerir d'amors una dama sense parlar.

(...)

La princesa, tot i complaure's en la declaració de Tirant, el reprèn durament per la seva gosadia, i el cavaller, que insisteix en la sinceritat del seu amor fins a donar la vida per ella, se'n va de nou trist i compungit. La princesa se'n dol i, amb el temor que el seu enamorat no faci algun disbarat que el dugui a la mort immediata, tramet Estefania a la cambra del cavaller perquè l'aturi. Com que Estefania no torna, Carmesina decideix de presentar-s'hi acompanyada de Plaerdemavida, una altra de les seves donzelles. La princesa prega Tirant que oblidi les dures paraules que abans li ha adreçat i, a canvi, li promet de deixar-li besar els ulls i els cabells».


Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en el seu temps. 
Lectura original o adaptacions?
L'adaptació de la pel·lícula.
L'amor i el servei cavalleresc.
Erotisme i humor.
Plaerdemavida i la Viuda Reposada.
Els matrimonis secrets

dilluns, 24 d’octubre del 2016

[06]. 1719. Daniel Defoe, «Robinson Crusoe»

    «The adventures of Robinson Crusoe» (1954), film de Luís Buñuel.
The classic story of Robinson Crusoe, a man who is dragged to a desert island after a shipwreck. On 30 September 1659, the British aristocratic Robinson Crusoe's ship sinks and he miraculously survives on a deserted island somewhere in South America. He retrieves a dog, Rex, and a cat, Sam, from the shipwreck together with some supplies, weapons, clothes and tools and builds a shelter. He soon learns how to survive by cooking, farming, harvesting the crops. Then the loneliness begins to haunt him, especially after the loss of Rex. When he sees a group of cannibals in the island, tension and fear become part of his life. Later he saves the life of a savage that was going to be eaten by the cannibals. He names him Friday and they become friends. When Robinson Crusoe sees Caucasians on the island, he finds that Captain Oberzo was the victim of a mutiny and he helps him to retrieve his ship.

 1:29:00

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

👉Article a Britannica, enllaç

        Josep Vallverdú, «Les raons de Divendres» (2003).
👉Francesc Pané, “Les raons de Vallverdú”, a La Mañana (8.01.2004)
«...es tracta d’una aventura de la dignitat d’un home: Divendres, el criat de Robinson Crusoe a l’illa del seu naufragi. I també es tracta de la reflexió sobre l’avenç terrible de l’home blanc en la natura verge del nou continent. Un avenç que destrueix el patrimoni natural, que roba els recursos als nadius i que envileix els homes i les dones que van néixer i viure lliures abans de la seva presència.

«La novel·la argumenta una gosadia majúscula. És el relat de la vida de Divendres… vista des de la perspectiva del mateix Divendres... Vallverdú fa de Defoe i escriu el relat de Divendres sobre aquella aventura… La perspectiva canvia bona cosa...

«...Divendres-Duba inicia una recerca vital per retrobar el seu esperit i el seu cos lliures. Es rebel·la intel·ligentment contra el seu opressor, se n’allibera astutament (com ho hauria fet l’Ulisses homèric) i retroba el sentit de les coses prop de l’amor d’una dona també trobada casualment i també casualment alliberada del seu propi esclavatge.

«La natura és l’altre protagonista: una selva espessa feta de carrerons entre arbredes... Un paradís perdut que es revela perdut definitivament –a mans de l’home blanc- al final de la novel·la.

«Una illa atlàntica, tropical, deserta d’homes i d’esperança és el paratge on es despleguen la dissort, la sort, la contrarietat i l’esperança rompuda de l’home de pell colrada que és Divendres, el criat de Crusoe de bell antuvi i l’home ple de contradiccions en la seva llibertat recuperada i en la seva soledat imposada per les circumstàncies d’una conquesta colonial adversa...

La novel·la es llegeix amb passió... Vallverdú és un mestre de les aventures...»


Temes de debat i comentari
-L'autor i l'obra en el seu context i avui.
-La pel·lícula en el seu context.
-Supervivència: seny i disciplina.
-Destí, providència, pecat, penediment.
-Adaptació o colonialisme. 
-Esclavitud o igualtat.



diumenge, 16 d’octubre del 2016

[05]. II mil·leni ane. Anònim, «Sinuhé»


 2:19:00
 «Sinuhé, l'egipci» (1954)

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

Sinuhe egyptiläinen - Viisitoista kirjaa lääkäri Sinuhen elämästä ...
«Sinuhé, l'egipci», Mika Waltari (1949)
👉enllaç Britannica.



Història de Sinuhé 👉viquipèdia

«Per què es va produir la fugida de Sinuhé? El conte podria haver-ho explicat millor, però els fets eren tan coneguts per l'audiència, que el relat es limita a esmentar-los. La conspiració d'algun príncep, possible culpable de la mort d'Amenemhat, s'esmenta de passada. Això impedeix comprendre quins van ser els temors de Sanehet, i per què va creure que Sesostris el condemnaria. Tampoc a les cartes que envia en la seva vellesa ho explica, i es limita a presentar disculpes.

«Aquesta història és considerada com la major fita de la literatura egípcia antiga. Combina en una singular narració una gamma extraordinària d'estils literaris, i és també notable l'examen que fa dels motius del seu protagonista. El poema analitza contínuament les raons de la fugida de Sinuhé i la seva possible culpabilitat. En situar un membre de la cultura egípcia en una altra societat, el poema explora el que ha de ser un egipci, sense negar que l'assumpció egípcia de la vida a l'exterior d'Egipte no tenia sentit.

«Basant-se en aquesta història, l'escriptor finlandès Mika Waltari va escriure el 1945 una novel·la anomenada Sinuhé, l'egipci, tot i que es trasllada als temps d'Akenaton (Amenhotep IV), i fa una barreja amb les conspiracions que hi va haver en aquest regnat a causa de la fracassada revolució religiosa. Va ser portada al cinema el 1954.»

 Jeroglífic egipci - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

 

Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en el seu context.
Les diverses versions cinematogràfiques
-La literatura en jeroglífics.
-Història i literatura.
-L'exili i el deure del retorn.

 

dilluns, 10 d’octubre del 2016

[04]. 1945. George Orwell, «La revolta dels animals»

 1:31:00
Animal Farm, George Orwell (1999)
 
Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

Animal Farm - 1st edition.jpg
«Animal Farm», Britannica 👉enllaç

La revolta dels animals 👉viquipèdia
«un bon dia els animals porten a terme una revolució espontània amb la qual aconsegueixen fer fora el propietari de la granja, el senyor Jones, i en què apliquen les seves pròpies regles que ells mateixos han creat i que escriuen en una paret:

Tot allò que vagi sobre dues potes és un enemic.
Tot allò que vagi sobre quatre potes o tingui ales és un amic.
Cap animal no portarà robes.
Cap animal no dormirà en llit.
Cap animal no beurà alcohol.
Cap animal no matarà un altre animal.
Tots els animals són iguals».

Temes de debat i comentari:
L'autor i l'obra en el seu context.
Les diverses versions cinematogràfiques.
La crítica al totalitarisme.
La manipulació del llenguatge i l'abús de poder.
La incultura de les classes revolucionàries.
La diferència de classes com a organització de la societat.

dilluns, 3 d’octubre del 2016

[03]. 1902. Artur Conan Doyle, «El Gos dels Baskerville»



1:19:00
Sir Arthur Conan Doyle's The Hound of the Baskervilles, film (1939).

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:21:00
The Adventures of Sherlock Holmes

👉Sherlock Holmes, Britannica, enllaç

Il·lustració de Junceda per a una aventura de Sherlock Holmes (1909).


«...després de pràcticament un silenci absolut des de 1909, any en què va tancar l’efímer setmanari Literatura Sensacional, el primer que va recollir les peripècies del personatge en català, arrencant el 1908 fins a completar 21 relats i la novel·la El gos dels Baskerville.

Llavors ja feia dues dècades que el metge Arthur Conan Doyle havia començat a combatre l’avorriment derivat de la manca de clients a la seva consulta de Southsea (Hampshire) modelant un detectiu genial sota la inspiració dels investigadors Auguste Dupin i William Legrand, sortits de la imaginació d’Edgar Allan Poe, així com de dues figures reals que admirava profundament: el doctor Joseph Bell, professor seu de medicina a la Universitat d’Edimburg, capaç d’endevinar la professió dels seus pacients i d’emetre un diagnòstic abans que haguessin obert la boca, i el científic Humphry Davy, president de la Royal Society i fundador de l’electroquímica.»
 
👉enllaç

Temes de debat i comentari:
L'autor i l'obra en el seu context.
Les diverses versions cinematogràfiques
Racionalisme contra superstició.
El mètode holmesià.
Ciutat vs camp.
Les aficions del geni.
El bé contra el mal (Moriarty).