[24]. 1774. Johan W. Goethe, «Les desventures del jove Werther»

 

 1:16:00

«Werther», film 1938

👉enllaç article llibre

👉enllaç film

 1:43:00

«Wether», de Pilar Miró, 1986.

👉enllaç

 1:40:00

«Young Goethe in Love», 2010.

👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

  

Traducció de Joan Alavedra, 1929.

👉fragment

«Werther seria suposadament l'alter ego de Goethe, encara que també guarda moltes relacions amb un amic de l'escriptor anomenat Jerusalem. Tant Werther com Goethe es van enamorar d'una noia promesa amb un home més gran que ella, però a diferència de Werther, Goethe no es va suïcidar i, en canvi, el seu amic Jerusalem sí. Werther representa, en part, l'ideal de jove romàntic. En ell, hi ha un caràcter obert i liberal, desenganyat de protocols i del que es considerava "políticament correcte". En Werther, trobem una necessitat constant de ser sincer, lluitant sempre contra la falsedat de la classe acomodada de la qual ell en el fons també forma part. Werther és un jove idealista, generós i atent a les desgràcies dels altres. En el llibre, sovint veiem en les seves cartes discursos morals sobre els fets que passen al seu voltant. És un amant de la natura, l'observació de la qual considera que engrandeix l'ànima de l'ésser humà i la dota d'especial sensibilitat».  👉enllaç

Vicens-Vives, 👉fragment inicial

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra a l'origen del romanticisme.

Versions cinematogràfiques.

El cor i les passions vs. el seny i la raó.

El triangle amorós.

L'amor no correspost o la subjectivitat de l'amor.

El suïcidi per (des)amor.

La mort com a solució dels problemes.

El paper tradicional de les dones.

La fal·làcia patètica literària.

[23]. 1877. LevTolstoi, «Anna Karènina»

 1:33:00

«Anna Karènina», amb Vivien Leigh, 1948.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1912

(Barcelona. Edicions Proa, 1985)

«"Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera..." Aquestes són les primeres i conegudes paraules de la novel·la de Lev Tolstoi, Anna Karenina. El present post, però, no se centra en aquestes paraules sinó en un fragment del bell mig de la novel·la on es manifesta el desnivell o décalage entre el desig i la seva realització.

«La vivència del desig pot ser molt més rica que la mateixa realització del desig. Aquesta és la situació que experimenta el comte Vronsky en relació al seu desig de conquerit l’amor d’Anna. Malgrat que Anna abandona el seu marit i es lliura als seus braços, Vronsky no se sent feliç:

«"Però Vronski, a despit de la realització completa d’allò que havia desitjat durant tant de temps, no era feliç del tot. No va tardar gaire a tenir la sensació que la realització dels seus desigs li fornia només un gra d’arena d’aquella muntanya de felicitat que esperava. Això li palesà l’error etern que cometen els homes en imaginar-se que la felicitat és l'acompliment dels anhels. A la primeria que s’uní amb ella i es posà el vestit de paisà, sentí tota la delícia de la llibertat en general, que abans no coneixia, i de la llibertat de l’amor, i estava content, però no per gaire temps. Aviat tingué la sensació que naixia en la seva ànima el desig del desig: la malenconia"». [Pàgina 505]. 👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra en el seu temps.

Les adaptacions cinematogràfiques.

Matrimoni i família vs. adulteri i desig.

La passió amorosa.

Classes i canvi social.

El suïcidi.

[22]. 1903. Jack London, «La crida del bosc»

 1:31:00

«The Call of the Wild», amb Cary Grant i Loretta Young (1935).

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

«The Call of the Wild», amb Charlton Heston (1972), 100'.

👉enllaç dailymotion

 1:37:00

«Call of the Wild», film 1993.

 

«The Call of the Wild», amb Harrison Ford (2020).

 

👉fragment

👉enllaç

«La història de Buck és moltes històries alhora. Ens narra les peripècies del poderós l’animal, és clar; però també és la història dels homes que van sacrificar-se per obrir camí al Gran Nord, i sobretot és un cant a la fusió amb la natura més salvatge. La novel·la vessa bellesa i profunda humanitat: fins i tot els captors del gos són capaços de misericòrdia, admiració i sacrifici. La febre d’or hi és retratada amb una fidelitat que ratlla la cruesa, amb exemples d’una violència fascinant, així com d’aspectes desagradables de la condició humana: la traïdoria del jardiner Manuel o del gos Spitz, la crueltat de l’home del jersei vermell o de Han, la vanitat de Mercè o del propi Thornton. És en aquest marc de duresa que l’autor fa brillar les facetes més nobles dels gossos i dels homes: la fidelitat, la dignitat, l’amistat, la confiança cega en l’altre. Aspectes que brillen com l’or desenterrat entre la neu d’Alaska».

👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra en el temps de la recerca d'or.

Les versions cinematogràfiques.

Literatura infantil o literatura simplement.

El retorn a la vida salvatge.

La lluita per la supervivència i la violència.

La dominació d'altri.

Sofriment i perseverança.

La lleialtat, la companyonia i altres virtuts humanes.

[21]. 1954. William Golding, «El Senyor de les Mosques»

 

 1:30:00

«Lord of the flies», film (1963)

👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:27:00

«El Senyor de les Mosques», film (1990)

👉enllaç

Traducció de Manuel de Pedrolo, 1966.

«The Conch:

Piggy finds the conch, a shell, on the seashore and tells Ralph what it is. He also tells him an innovative idea of how and why to use it. It is then used to gather boys and call an assembly. In this connection, it becomes a symbol of authority, order, and law. It wins not only respect and obedience but also proves that the person who is holding the conch has the ultimate authority. When it is with a person, every boy is bound to pay respect and obey him. That is why Jack attacks conch to end the authority and establishes his own rule. The end of conch is an end of the era of law and order».

👉enllaç 

«El senyor de les mosques és una novel·la distòpica de 1954 escrita per William Golding sobre un grup de nois britànics arrapats en una illa deserta que tracten d'autogovernar-se amb resultats desastrosos. Es tracta de la primera novel·la de Golding, que va passar desapercebuda inicialment però que s'ha convertit en un best-seller, amb diverses adaptacions cinematogràfiques. La seva temàtica controvertida sobre la naturalesa humana i el bé comú l'ha fet mereixedora de ser considerada una de les millors novel·les del segle XX, segons diferents reculls». 👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra a la meitat del segle XX.

Les adaptacions cinematogràfiques.

La civilització vs la barbàrie: les normes socials.

La pèrdua de la innocència.

La dominació dels uns als altres.

La naturalesa intrínseca del mal. 

El fet religiós.

Elements simbòlics: el caragol de mar, el foc encès, les ulleres de Piggy, la bèstia, les mosques.