1:31:00
«The Call of the Wild», amb Cary Grant i Loretta Young (1935).
Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaçExtensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
«The Call of the Wild», amb Charlton Heston (1972), 100'.
«La història de Buck és moltes històries alhora. Ens narra les peripècies del poderós l’animal, és clar; però també és la història dels homes que van sacrificar-se per obrir camí al Gran Nord, i sobretot és un cant a la fusió amb la natura més salvatge. La novel·la vessa bellesa i profunda humanitat: fins i tot els captors del gos són capaços de misericòrdia, admiració i sacrifici. La febre d’or hi és retratada amb una fidelitat que ratlla la cruesa, amb exemples d’una violència fascinant, així com d’aspectes desagradables de la condició humana: la traïdoria del jardiner Manuel o del gos Spitz, la crueltat de l’home del jersei vermell o de Han, la vanitat de Mercè o del propi Thornton. És en aquest marc de duresa que l’autor fa brillar les facetes més nobles dels gossos i dels homes: la fidelitat, la dignitat, l’amistat, la confiança cega en l’altre. Aspectes que brillen com l’or desenterrat entre la neu d’Alaska».
1:37:00
«Call of the Wild», film 1993.
«The Call of the Wild», amb Harrison Ford (2020).
Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en el temps de la recerca d'or.
Les versions cinematogràfiques.
Literatura infantil o literatura simplement.
El retorn a la vida salvatge.
La lluita per la supervivència i la violència.
La dominació d'altri.
Sofriment i perseverança.
La lleialtat, la companyonia i altres virtuts humanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada