dilluns, 23 de gener del 2017

[19]. 1598. William Shakespeare, «Romeu i Julieta»

 

 1:59:00
«Romeo and Juliet», film 2013
Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 
(1996) 👉enllaç

(1998) 👉enllaç

(1961) 👉 enllaç


El lleidatà Magí Morera i Galícia fou traductor assidu de Shakespeare. Al 1913 en publicà una selecta dels sonets. Ja havia versat el Macbeth (1907), i després sortirien les traduccions de Coriolà (1918), Hamlet (1920), i Romeu i Julieta (1923). 👉enllaç a viquitexts


Fragment de l’escena segona de l’acte segon

ROMEU
Parla:
torna a parlar, àngel meu, que aquesta nit
llueixes amb tal glòria allà a l’altura
com ho fa un missatger alat del cel
als ulls meravellats d’aquells mortals
que el contemplen, tirant el cap enrere,
quan ell cavalca els núvols cançoners
per solcar l’amplitud del si de l’aire.

JULIETA
Oh, Romeu! Oh, Romeu! Per què ets Romeu?
Renega els pares i refusa el nom;
o, si no ho vols, jura ser el meu amor
i jo ja no seré una Capulet.

ROMEU
[A part] L’escolto més estona, o li responc?

JULIETA
De tu, només el nom m’és enemic;
tu ets tu: no ho ets pas, un Montagut.
Què és un Montagut? No és mà, ni peu,
ni braç, ni cara, ni cap altre membre
d’un cos humà. Oh, sigues un altre nom!
Què val un nom? Girant el de la rosa,
faria la mateixa dolça flaire.
També Romeu, si no es digués Romeu,
servaria els encisos que ja té
sense aquest títol. Treu-te el nom, Romeu,
i a canvi del que no és cap part de tu,
pren-me sencera a mi.

ROMEU
I jo et prenc pel mot:
digue’m només “Amor”, en nou bateig,
i ja no tornaré a ser mai Romeu.

JULIETA
¿Qui ets tu, que a l’empara de la nit
m’escoltes els secrets?

ROMEU
Si és amb un nom,
no sé com explicar-te qui sóc jo:
el meu nom, bella santa, m’és odiós,
perquè és un enemic de tu mateixa;
si només fos escrit, l’estriparia.

JULIETA
Encara no he begut ni cent paraules
d’aquests llavis, i ja en conec el so:
no ets, tu, Romeu, i doncs un Montagut?

ROMEU
Cap dels dos, si cap d’ells et desagrada.

SHAKESPEARE, William. Romeu i Julieta. Traducció de Miquel Desclot. 
Per al Teatre Lliure, 2002. Barcelona, Proa, 2004.
Traduït per Miquel Desclot

Temes de debat i comentari
Autor i obra en el seu temps.
Versions cinematogràfiques destacades.
La força de l'amor passió.
La llibertat individual vs família i societat.
Les disputes per amor.
La mort per amor.
El matrimoni secret.
La inevitabilitat del destí.




dilluns, 16 de gener del 2017

[18]. Segle V ane. Sòfocles, «Èdip Rei»

 Èdip i l'esfinx.


1:36:00
Representació teatral (anglès).

 1:37:00
«Oedipus the King», film 1967

 1:35:00
«Edipo Rey» (teatre, castellà). 






































«El mite d’Edip és un dels més coneguts del món clàssic. En ell es veu reflectit el sentit últim de la tragèdia i com, facin el que facin, els seus protagonistes sempre estan abocats a acomplir el seu destí sigui quin sigui i per més que intentin defugir-lo. Els déus són els qui tenen cura de decidir què ens està reservat i no podem desconfiar del seu poder. Per altra banda, Sòfocles utilitza la ironia tràgica, ja que Èdip, com més intenta allunyar-se del seu destí i del vaticini de l’oracle, en realitat, sense saber-ho, més s’hi acosta. Amb un llenguatge impecable, aquest llibre us acostarà a la tragèdia en estat pur». 👉enllaç

«Èdip Rei (títol original en italià: Edipo re) és una pel·lícula italiana del 1967 basada en la tragèdia homònima de Sòfocles, dirigida per Pier Paolo Pasolini i interpretada per Silvana Mangano i Franco Citti. L'any 1967 va estar nominada a un Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia. 👉enllaç

Temes de debat i comentari
Sòfocles i l'Atenes del seu temps.
Altres representacions i versions cinematogràfiques.
Lliure arbitri vs fat.
Ignorància vs coneixement.
L'orgull del governant, l'orgull de cadascú.
El sentit de culpa i de vergonya.
La justícia dels déus (del destí).
El coneixement o visió d'un mateix.

dilluns, 9 de gener del 2017

[17]. 1939. John Steinbeck, «El raïm de la ira»

 

 56:00
«The Grapes of Wrath», film amb Henry Fonda, 1940.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).


«'El raïm de la ira' (títol original en anglès The Grapes of Wrath) és una novel·la de John Steinbeck publicada l'any 1939 que li va suposar el Premi Pulitzer. Narra la història d'uns temporers d'Oklahoma durant la Gran depressió i de com s'enfronten a les dures condicions econòmiques que els obliguen a immigrar a Califòrnia. El seu títol ve de la primera estrofa del conegut himne de la Guerra Civil dels Estats Units, The Battle Hymn of the Republic. 👉enllaç


«Sens dubte, és una novel·la transgressora i, sobretot, corprenedora. Les terribles dificultats de la família Joad encarnen la tragèdia de desenes de milers de pagesos, expulsats de les seves petites propietats i obligats a emigrar a la terra promesa i suposadament plena d’oportunitats, Califòrnia. En aquesta àrdua travessia van teixint les esperances d’un demà millor, un somni que els serà negat sistemàticament. Estan disposats a suportar tota mena de sacrificis per poder establir-s’hi i recomençar una nova vida. Però les ofertes laborals en les collites dels fruiters de la costa oest escassegen i les disponibles són a canvi de salaris agrícoles miserables i de contractes de curta durada. Steinbeck exalta els valors de la justícia, de la dignitat humana i de la solidaritat entre els desvalguts en els diferents campaments on s’estableixen. En la mateixa mesura, denuncia el classisme, la desprotecció, l’explotació, la pobresa i la fam a què es condemna aquesta llarguíssima caravana de desposseïts. Alhora, també és un retrat de les misèries humanes en condicions extremes, amb les desconfiances, els tripijocs i les baralles com a reacció i com a defensa davant la por i la inseguretat.

«De fet, aquesta obra culmina una mena de trilogia formada per The Long Valley (1938) i per Their Blood is Strong (1938). Podríem considerar la tríada gairebé com uns reportatges sobre els immigrants que arriben a Califòrnia amb l’esperança de fugir dels efectes devastadors que la Gran Depressió dels anys 30 tenia arreu dels Estats Units». [👉Oriol Junqueras, enllaç]


Temes de debat i comentari
L'obra i l'autor en el context de la Gran Depressió americana.
L'adaptació cinematogràfica de John Ford (1940).
Les migracions per raons de pobresa, les d'abans i les d'ara.
La família i l'amistat com a suport contra l'adversitat.
La modernització com a destrucció.
L'autoritat i rols de gènere en la família tradicional.
La dignitat de la ira de la classe treballadora: dret o crim.


dilluns, 2 de gener del 2017

[16]. 1851. Herman Melville, «Moby Dick, la balena blanca»

                                                                            1956
Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:30:00
 1:30:00
«Moby Dick», minisèrie, 1998.

 1:27:00
«2010: Moby Dick», adaptació moderna.

👉«Moby Dick», Britannica, enllaç

Traducció de Maria Antònia Oliver, 1984. Primera i única fins avui. 


«La novel·la "Moby-Dick", de Herman Melville, és una obra d’una gran complexitat estilística. L’única traducció catalana que se n’ha fet fins ara és la de Maria Antònia Oliver, de 1984, que gaudeix de gran prestigi. En aquest article analitzem el tractament que Oliver va donar a les veus de quatre personatges de l’obra caracteritzades per un seguit de trets geolectals i sociolectals que tenen diverses funcions».
...

«En aquesta novel·la, l’obsessió del capità Ahab pel catxalot blanc i la seva inevitable derrota poden ser llegides com la representació i crítica del pensament occidental fins a aquella època i de l’actitud que se’n desprenia de voler encabir cada experiència de la natura dins d’un marc antropocèntric i racional que no només oferia una explicació acceptable dels esdeveniments sinó que també permetia controlar-los i, per tant, dominar-los. Aquesta representació de la mentalitat preponderant llavors no podia agradar a la societat americana de l’època, ja que posava en dubte moltes de les certeses en què ella, així com tota la cultura occidental, es basava».

Temes de debat i comentari
L'autor i el text en el seu temps.
Les adaptacions cinematogràfiques.
El desafiament, l'orgull, la revenja.
La creença en l'obligació, en el destí.
La navegació com a viatge i el destí fatal.
La camaraderia i el món de la navegació. 
La navegació, un món de masculinitat.
Simbologia del color de la balena. 

diumenge, 18 de desembre del 2016

[15]. 1843. Charles Dickens, «Una cançó nadalenca»

 

 1:27:00
«Scrooge», amb Alastair Sim (1951).

«Scrooge», film 1935. 👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:09:00

Traducció de Josep Carner, 1918 👉enllaç1, 👉enllaç2
👉 I Charles Dickens va inventar el Nadal, enllaç

«La història contraposa explícitament l'egoisme, el treball desmesurat i l'avarícia a l'esperit de Nadal, en una crítica a les relacions socials sorgides de la Revolució industrial. Hi apareixen alguns dels temes recurrents en Dickens, com la infància pobra i treballadora, que reapareixerà en Our Mutual Friend, o l'avarícia, present en Oliver Twist. La crítica a les condicions de vida del nou capitalisme està present en tota la seva obra.

«Scrooge... estereotip del jueu avar... El classisme de Scrooge i la manca d'amor a la seva vida l'han portat a ser addicte al treball i insensible als altres, com mostra el fantasma del passat, en un retrocés a la seva infància, que explica part de la seva personalitat (era típic del realisme i, més endavant, del naturalisme incloure aquest llegat familiar com a justificació de la conducta present).
...
«La por de la mort com a motiu de canvi (amb avisos sobrenaturals inclosos) és un motiu recurrent ja des de l'edat mitjana i propi de la literatura religiosa, pel qual Déu insta a expiar els pecats per evitar la condemnació eterna. El fet d'usar fantasmes ve de l'interès per l'espiritisme de finals de segle xix i per influència de la literatura gòtica».
👉enllaç



Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en la societat capitalista del segle XIX.
Les versions cinematogràfiques i de dibuixos animats.
L'esperit de Nadal i la família.
Els diners vs la felicitat.
Lliure arbitri i redempció o renaixement personal.
La pobresa i el retrat de la societat industrial i capitalista.
L'avarícia i el treball malthusià.
El pas del temps com a factor de reflexió sobre la pròpia vida.



diumenge, 11 de desembre del 2016

[14]. 1868. Wilkie Collins, «The Moonstone (La pedra lunar)»

 1:52:00
«The Moonstone», film 1997

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 46:00
«The Moonstone», film 1934

«Va conèixer una desena d'anys de gran èxit, després de la publicació de La dama de blanc l'any 1859. La seua següent novel·la, la melodramàtica Armadale, va provocar un cert escàndol per la seua immoralitat, però va gaudir d'un bon èxit de vendes. La novel·la No Name (Sense nom) combina un tema social -la crítica sobre l'absurd de la llei respecte al seu tractament de les parelles no casades- amb una intriga digna d'un thriller. The Moonstone (La pedra lunar), publicada l'any 1868, pot ser considerada la primera novel·la detectivesca de la literatura anglesa.

The Woman in White i The Moonstone comparteixen una estructura narrativa inhabitual, semblen quasi novel·les epistolars, en les quals les diferents parts de la història són narrades per diferents narradors amb diferents (i fins i tot divergents) punts de vista». 👉enllaç



Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en el seu temps.
La novel·la de fulletó i la novel·la detectivesca.
L'estructura narrativa.
La visió subjectiva i l'experiència objectiva.
El paper de la dona. 
L'altruisme o sacrifici dels personatges.
 

diumenge, 4 de desembre del 2016

[13].1839. Edgar Allan Poe. «La caiguda de la casa Usher»

 1:10:00

«The Fall of the House of Usher», film 1950
👉enllaç

 1:27:00
«House of Usher», film 1960.


Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

La primera traducció catalana, al 1925, de Carles Riba.


«El corb i La caiguda de la casa Usher són possiblement les mostres més pures de l’estil únic d’Edgar Allan Poe. Totes dues combinen els ingredients característics de les creacions de Poe: el clima tètric, el culte eròtic de la mort, el trontoll de la raó davant d’horrors intensificats per pinzellades del grotesc. Totes dues arriben al cim més alt del vessant gòtic del romanticisme, i són fundacionals de la tradició literària del “gòtic del Sud” en la qual se situen William Faulkner, Carson McCullers, Truman Capote o Flannery O’Connor.» 
(edició de Laertes, 2016).


«La lectura simbòlica, doncs, és paral·lela a la literal o realista en tot el conte. La casa simbolitza la unió entre els dos germans, que frega l'incest segons algunes interpretacions. Quan aquests moren, col·lapsa, però ja abans les esquerdes anunciaven la seva fi, igual que la malaltia i les premonicions de Roderick anunciaven la mort dels seus ocupants. Roderick sembla consumit per la culpa, probablement per aquesta relació il·lícita, i per això no desenterra la germana. Aquesta acció és la que acaba provocant-li la mort, encara que s'expliqui amb una causa natural (un infart)». 
👉enllaç

Temes de debat i comentari
L'autor, l'obra i la literatura gòtica.
Versions de pel·lícula.

El simbolisme de l'obra.
L'incest, tema tabú.
La fòbia a l'enterrament encara viu. 
La bogeria i la fragilitat de la ment humana.