[21]. 1954. William Golding, «El Senyor de les Mosques»

 

 1:30:00

«Lord of the flies», film (1963)

👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:27:00

«El Senyor de les Mosques», film (1990)

👉enllaç

Traducció de Manuel de Pedrolo, 1966.

«The Conch:

Piggy finds the conch, a shell, on the seashore and tells Ralph what it is. He also tells him an innovative idea of how and why to use it. It is then used to gather boys and call an assembly. In this connection, it becomes a symbol of authority, order, and law. It wins not only respect and obedience but also proves that the person who is holding the conch has the ultimate authority. When it is with a person, every boy is bound to pay respect and obey him. That is why Jack attacks conch to end the authority and establishes his own rule. The end of conch is an end of the era of law and order».

👉enllaç 

«El senyor de les mosques és una novel·la distòpica de 1954 escrita per William Golding sobre un grup de nois britànics arrapats en una illa deserta que tracten d'autogovernar-se amb resultats desastrosos. Es tracta de la primera novel·la de Golding, que va passar desapercebuda inicialment però que s'ha convertit en un best-seller, amb diverses adaptacions cinematogràfiques. La seva temàtica controvertida sobre la naturalesa humana i el bé comú l'ha fet mereixedora de ser considerada una de les millors novel·les del segle XX, segons diferents reculls». 👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra a la meitat del segle XX.

Les adaptacions cinematogràfiques.

La civilització vs la barbàrie: les normes socials.

La pèrdua de la innocència.

La dominació dels uns als altres.

La naturalesa intrínseca del mal. 

El fet religiós.

Elements simbòlics: el caragol de mar, el foc encès, les ulleres de Piggy, la bèstia, les mosques.

[20]. 1913. George Bernard Shaw, «Pigmalió»

 

 1:35:00

«Pygmalion», film 1935.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 (fragment)

«My fair lady, Wouldn't It Be Loverly?», amb Audrey Hepburn (1964).

👉enllaç

Joan Oliver, «Pigmalió», adaptació de 1957.

«Llavors, Pigmalió modelà, inspirant-se en el seu ideal, una estàtua de marfil a la que anomenà Galatea. La llegenda conta que l’estàtua de la jove donzella era tan bella i perfecta que en va caure perdudament enamorat. Pel profund amor i devoció que professava a la seva creació, la besava i la vestia amb encantadores teles. Hauria donat el que fos perquè la seva verge de marfil cobrés vida, tal era el seu estat d’apassionament.

«Segons explica el poeta Ovidi, en una de les festes dedicades a la deessa de l’amor, Venus, Pigmalió va elevar-li les seves súpliques». 👉enllaç

«La clau de Pigmalió rau, doncs, en el desenllaç. El tema central no és tant la creació d’una nova personalitat com els efectes d’una reorientació de la personalitat que fan impossible tornar a viure com abans. La mobilitat social, per mediació de la llengua, crea una profunda inseguretat psicològica Per això, trobo desencertat que en la versió catalana de 1986 no es publiqués l’epíleg de Bernard Shaw, on aquest deixa clar com se n’ha d’interpretar el final. El final de l’obra no és el de l’amor entre l’escultor i la seva obra com a Galatea. Liza acaba casant-se amb Fred/Fortuny, també un desclassat però amb bona ascendència, un petit aristòcrata vingut a menys.

«L’obra fou estrenada el 1914 en alemany i el 1916 en anglès. Tingué una primera versió cinematogràfica el 1938 i una versió en teatre musical, My Fair Lady, on s’altera el final de l’obra de manera que s’insinua una relació amorosa entre Higgins i Liza. A partir de la versió cinematogràfica del 1938, Shaw n’escrigué una versió definitiva el 1941, en la qual incorporava l’epíleg ja esmentat: Liza es casa amb Fred i esdevé molt probablement propietària de la floristeria. Aquest epíleg no s’incorporà a la versió catalana del 1986 però sí a la del 1997.
Pigmalió, com sabem, evoca els mites de la Ventafocs i de Galatea –l’estàtua que fa l’escultor Pigmalió i que, després de cobrar vida, acaba enamorant el seu autor.

«Pigmalió és una faula lingüística explícitament didàctica: evoca el tema universal de fins a quin punt la manera de parlar ens limita l’èxit social. Les adaptacions catalanes han d’aconseguir traspassar d’un món a l’altre, adaptar les relacions intrasistèmiques que es troben en l’original anglès i conservar-ne la intencionalitat crítica. La història sociolingüística específica del català fa complexa i envitricollada aquesta adaptació per les raons que exposo tot seguit». 👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor, l'obra i el mite clàssic.

Les versions cinematogràfiques i teatrals.

El poder transformador del llenguatge.

El desig de canviar a l'altre.

Llenguatge i classe social.

La manipulació de l'altre.

Els elements simbòlics: l'espill, el bany, la botiga de flors.

El matrimoni per conveniència.

[19]. 1598. William Shakespeare, «Romeu i Julieta»

 

 1:59:00

«Romeo and Juliet», film 2013

👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 

(1996) 👉enllaç

(1998) 👉enllaç

(1961) 👉 enllaç

El lleidatà Magí Morera i Galícia fou traductor assidu de Shakespeare. Al 1913 en publicà una selecta dels sonets. Ja havia versat el Macbeth (1907), i després sortirien les traduccions de Coriolà (1918), Hamlet (1920), i Romeu i Julieta (1923). 👉enllaç a viquitexts

Fragment de l’escena segona de l’acte segon

👉enllaç

ROMEU
Parla:
torna a parlar, àngel meu, que aquesta nit
llueixes amb tal glòria allà a l’altura
com ho fa un missatger alat del cel
als ulls meravellats d’aquells mortals
que el contemplen, tirant el cap enrere,
quan ell cavalca els núvols cançoners
per solcar l’amplitud del si de l’aire.

JULIETA
Oh, Romeu! Oh, Romeu! Per què ets Romeu?
Renega els pares i refusa el nom;
o, si no ho vols, jura ser el meu amor
i jo ja no seré una Capulet.

ROMEU
[A part] L’escolto més estona, o li responc?

JULIETA
De tu, només el nom m’és enemic;
tu ets tu: no ho ets pas, un Montagut.
Què és un Montagut? No és mà, ni peu,
ni braç, ni cara, ni cap altre membre
d’un cos humà. Oh, sigues un altre nom!
Què val un nom? Girant el de la rosa,
faria la mateixa dolça flaire.
També Romeu, si no es digués Romeu,
servaria els encisos que ja té
sense aquest títol. Treu-te el nom, Romeu,
i a canvi del que no és cap part de tu,
pren-me sencera a mi.

ROMEU
I jo et prenc pel mot:
digue’m només “Amor”, en nou bateig,
i ja no tornaré a ser mai Romeu.

JULIETA
¿Qui ets tu, que a l’empara de la nit
m’escoltes els secrets?

ROMEU
Si és amb un nom,
no sé com explicar-te qui sóc jo:
el meu nom, bella santa, m’és odiós,
perquè és un enemic de tu mateixa;
si només fos escrit, l’estriparia.

JULIETA
Encara no he begut ni cent paraules
d’aquests llavis, i ja en conec el so:
no ets, tu, Romeu, i doncs un Montagut?

ROMEU
Cap dels dos, si cap d’ells et desagrada.

SHAKESPEARE, William. Romeu i Julieta. Traducció de Miquel Desclot. 

Per al Teatre Lliure, 2002. Barcelona, Proa, 2004.

Traduït per Miquel Desclot

Temes de debat i comentari

Autor i obra en el seu temps.

Versions cinematogràfiques destacades.

La força de l'amor passió.

La llibertat individual vs família i societat.

Les disputes per amor.

La mort per amor.

El matrimoni secret.

La inevitabilitat del destí.

[18]. Segle V ane. Sòfocles, «Èdip Rei»

 Èdip i l'esfinx.

1:36:00
Representació teatral (anglès).

 1:37:00

«Oedipus the King», film 1967

 1:35:00

«Edipo Rey» (teatre, castellà). 

«El mite d’Edip és un dels més coneguts del món clàssic. En ell es veu reflectit el sentit últim de la tragèdia i com, facin el que facin, els seus protagonistes sempre estan abocats a acomplir el seu destí sigui quin sigui i per més que intentin defugir-lo. Els déus són els qui tenen cura de decidir què ens està reservat i no podem desconfiar del seu poder. Per altra banda, Sòfocles utilitza la ironia tràgica, ja que Èdip, com més intenta allunyar-se del seu destí i del vaticini de l’oracle, en realitat, sense saber-ho, més s’hi acosta. Amb un llenguatge impecable, aquest llibre us acostarà a la tragèdia en estat pur». 👉enllaç

«Èdip Rei (títol original en italià: Edipo re) és una pel·lícula italiana del 1967 basada en la tragèdia homònima de Sòfocles, dirigida per Pier Paolo Pasolini i interpretada per Silvana Mangano i Franco Citti. L'any 1967 va estar nominada a un Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia. 👉enllaç

Temes de debat i comentari

Sòfocles i l'Atenes del seu temps.

Altres representacions i versions cinematogràfiques.

Lliure arbitri vs fat.

Ignorància vs coneixement.

L'orgull del governant, l'orgull de cadascú.

El sentit de culpa i de vergonya.

La justícia dels déus (del destí).

El coneixement o visió d'un mateix.

[17]. 1939. John Steinbeck, «El raïm de la ira»

 

 56:00

«The Grapes of Wrath», film amb Henry Fonda, 1940.

👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

«'El raïm de la ira' (títol original en anglès The Grapes of Wrath) és una novel·la de John Steinbeck publicada l'any 1939 que li va suposar el Premi Pulitzer. Narra la història d'uns temporers d'Oklahoma durant la Gran depressió i de com s'enfronten a les dures condicions econòmiques que els obliguen a immigrar a Califòrnia. El seu títol ve de la primera estrofa del conegut himne de la Guerra Civil dels Estats Units, The Battle Hymn of the Republic. 👉enllaç

«Sens dubte, és una novel·la transgressora i, sobretot, corprenedora. Les terribles dificultats de la família Joad encarnen la tragèdia de desenes de milers de pagesos, expulsats de les seves petites propietats i obligats a emigrar a la terra promesa i suposadament plena d’oportunitats, Califòrnia. En aquesta àrdua travessia van teixint les esperances d’un demà millor, un somni que els serà negat sistemàticament. Estan disposats a suportar tota mena de sacrificis per poder establir-s’hi i recomençar una nova vida. Però les ofertes laborals en les collites dels fruiters de la costa oest escassegen i les disponibles són a canvi de salaris agrícoles miserables i de contractes de curta durada. Steinbeck exalta els valors de la justícia, de la dignitat humana i de la solidaritat entre els desvalguts en els diferents campaments on s’estableixen. En la mateixa mesura, denuncia el classisme, la desprotecció, l’explotació, la pobresa i la fam a què es condemna aquesta llarguíssima caravana de desposseïts. Alhora, també és un retrat de les misèries humanes en condicions extremes, amb les desconfiances, els tripijocs i les baralles com a reacció i com a defensa davant la por i la inseguretat.

«De fet, aquesta obra culmina una mena de trilogia formada per The Long Valley (1938) i per Their Blood is Strong (1938). Podríem considerar la tríada gairebé com uns reportatges sobre els immigrants que arriben a Califòrnia amb l’esperança de fugir dels efectes devastadors que la Gran Depressió dels anys 30 tenia arreu dels Estats Units». [👉Oriol Junqueras, enllaç]

Temes de debat i comentari

L'obra i l'autor en el context de la Gran Depressió americana.

L'adaptació cinematogràfica de John Ford (1940).

Les migracions per raons de pobresa, les d'abans i les d'ara.

La família i l'amistat com a suport contra l'adversitat.

La modernització com a destrucció.

L'autoritat i rols de gènere en la família tradicional.

La dignitat de la ira de la classe treballadora: dret o crim.

[16]. 1851. Herman Melville, «Moby Dick, la balena blanca»

                                                                            1956

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:30:00

 1:30:00

«Moby Dick», minisèrie, 1998.

👉enllaç

 1:27:00

«2010: Moby Dick», adaptació moderna.

👉«Moby Dick», Britannica, enllaç

Traducció de Maria Antònia Oliver, 1984. Primera i única fins avui. 

«La novel·la "Moby-Dick", de Herman Melville, és una obra d’una gran complexitat estilística. L’única traducció catalana que se n’ha fet fins ara és la de Maria Antònia Oliver, de 1984, que gaudeix de gran prestigi. En aquest article analitzem el tractament que Oliver va donar a les veus de quatre personatges de l’obra caracteritzades per un seguit de trets geolectals i sociolectals que tenen diverses funcions».

...

«En aquesta novel·la, l’obsessió del capità Ahab pel catxalot blanc i la seva inevitable derrota poden ser llegides com la representació i crítica del pensament occidental fins a aquella època i de l’actitud que se’n desprenia de voler encabir cada experiència de la natura dins d’un marc antropocèntric i racional que no només oferia una explicació acceptable dels esdeveniments sinó que també permetia controlar-los i, per tant, dominar-los. Aquesta representació de la mentalitat preponderant llavors no podia agradar a la societat americana de l’època, ja que posava en dubte moltes de les certeses en què ella, així com tota la cultura occidental, es basava».

👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i el text en el seu temps.

Les adaptacions cinematogràfiques.

El desafiament, l'orgull, la revenja.

La creença en l'obligació, en el destí.

La navegació com a viatge i el destí fatal.

La camaraderia i el món de la navegació. 

La navegació, un món de masculinitat.

Simbologia del color de la balena. 

[15]. 1843. Charles Dickens, «Una cançó nadalenca»

 

 1:27:00

«Scrooge», amb Alastair Sim (1951).

👉enllaç

«Scrooge», film 1935. 👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:09:00

Traducció de Josep Carner, 1918 👉enllaç1, 👉enllaç2

👉 I Charles Dickens va inventar el Nadal, enllaç

«La història contraposa explícitament l'egoisme, el treball desmesurat i l'avarícia a l'esperit de Nadal, en una crítica a les relacions socials sorgides de la Revolució industrial. Hi apareixen alguns dels temes recurrents en Dickens, com la infància pobra i treballadora, que reapareixerà en Our Mutual Friend, o l'avarícia, present en Oliver Twist. La crítica a les condicions de vida del nou capitalisme està present en tota la seva obra.

«Scrooge... estereotip del jueu avar... El classisme de Scrooge i la manca d'amor a la seva vida l'han portat a ser addicte al treball i insensible als altres, com mostra el fantasma del passat, en un retrocés a la seva infància, que explica part de la seva personalitat (era típic del realisme i, més endavant, del naturalisme incloure aquest llegat familiar com a justificació de la conducta present).
...
«La por de la mort com a motiu de canvi (amb avisos sobrenaturals inclosos) és un motiu recurrent ja des de l'edat mitjana i propi de la literatura religiosa, pel qual Déu insta a expiar els pecats per evitar la condemnació eterna. El fet d'usar fantasmes ve de l'interès per l'espiritisme de finals de segle xix i per influència de la literatura gòtica». 👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra en la societat capitalista del segle XIX.

Les versions cinematogràfiques i de dibuixos animats.

L'esperit de Nadal i la família.

Els diners vs la felicitat.

Lliure arbitri i redempció o renaixement personal.

La pobresa i el retrat de la societat industrial i capitalista.

L'avarícia i el treball malthusià.

El pas del temps com a factor de reflexió sobre la pròpia vida.