dilluns, 2 de gener del 2017

[16]. 1851. Herman Melville, «Moby Dick, la balena blanca»

                                                                            1956
Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:30:00
 1:30:00
«Moby Dick», minisèrie, 1998.

 1:27:00
«2010: Moby Dick», adaptació moderna.

👉«Moby Dick», Britannica, enllaç

Traducció de Maria Antònia Oliver, 1984. Primera i única fins avui. 


«La novel·la "Moby-Dick", de Herman Melville, és una obra d’una gran complexitat estilística. L’única traducció catalana que se n’ha fet fins ara és la de Maria Antònia Oliver, de 1984, que gaudeix de gran prestigi. En aquest article analitzem el tractament que Oliver va donar a les veus de quatre personatges de l’obra caracteritzades per un seguit de trets geolectals i sociolectals que tenen diverses funcions».
...

«En aquesta novel·la, l’obsessió del capità Ahab pel catxalot blanc i la seva inevitable derrota poden ser llegides com la representació i crítica del pensament occidental fins a aquella època i de l’actitud que se’n desprenia de voler encabir cada experiència de la natura dins d’un marc antropocèntric i racional que no només oferia una explicació acceptable dels esdeveniments sinó que també permetia controlar-los i, per tant, dominar-los. Aquesta representació de la mentalitat preponderant llavors no podia agradar a la societat americana de l’època, ja que posava en dubte moltes de les certeses en què ella, així com tota la cultura occidental, es basava».

Temes de debat i comentari
L'autor i el text en el seu temps.
Les adaptacions cinematogràfiques.
El desafiament, l'orgull, la revenja.
La creença en l'obligació, en el destí.
La navegació com a viatge i el destí fatal.
La camaraderia i el món de la navegació. 
La navegació, un món de masculinitat.
Simbologia del color de la balena. 

diumenge, 18 de desembre del 2016

[15]. 1843. Charles Dickens, «Una cançó nadalenca»

 

 1:27:00
«Scrooge», amb Alastair Sim (1951).

«Scrooge», film 1935. 👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:09:00

Traducció de Josep Carner, 1918 👉enllaç1, 👉enllaç2
👉 I Charles Dickens va inventar el Nadal, enllaç

«La història contraposa explícitament l'egoisme, el treball desmesurat i l'avarícia a l'esperit de Nadal, en una crítica a les relacions socials sorgides de la Revolució industrial. Hi apareixen alguns dels temes recurrents en Dickens, com la infància pobra i treballadora, que reapareixerà en Our Mutual Friend, o l'avarícia, present en Oliver Twist. La crítica a les condicions de vida del nou capitalisme està present en tota la seva obra.

«Scrooge... estereotip del jueu avar... El classisme de Scrooge i la manca d'amor a la seva vida l'han portat a ser addicte al treball i insensible als altres, com mostra el fantasma del passat, en un retrocés a la seva infància, que explica part de la seva personalitat (era típic del realisme i, més endavant, del naturalisme incloure aquest llegat familiar com a justificació de la conducta present).
...
«La por de la mort com a motiu de canvi (amb avisos sobrenaturals inclosos) és un motiu recurrent ja des de l'edat mitjana i propi de la literatura religiosa, pel qual Déu insta a expiar els pecats per evitar la condemnació eterna. El fet d'usar fantasmes ve de l'interès per l'espiritisme de finals de segle xix i per influència de la literatura gòtica».
👉enllaç



Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en la societat capitalista del segle XIX.
Les versions cinematogràfiques i de dibuixos animats.
L'esperit de Nadal i la família.
Els diners vs la felicitat.
Lliure arbitri i redempció o renaixement personal.
La pobresa i el retrat de la societat industrial i capitalista.
L'avarícia i el treball malthusià.
El pas del temps com a factor de reflexió sobre la pròpia vida.



diumenge, 11 de desembre del 2016

[14]. 1868. Wilkie Collins, «The Moonstone (La pedra lunar)»

 1:52:00
«The Moonstone», film 1997

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 46:00
«The Moonstone», film 1934

«Va conèixer una desena d'anys de gran èxit, després de la publicació de La dama de blanc l'any 1859. La seua següent novel·la, la melodramàtica Armadale, va provocar un cert escàndol per la seua immoralitat, però va gaudir d'un bon èxit de vendes. La novel·la No Name (Sense nom) combina un tema social -la crítica sobre l'absurd de la llei respecte al seu tractament de les parelles no casades- amb una intriga digna d'un thriller. The Moonstone (La pedra lunar), publicada l'any 1868, pot ser considerada la primera novel·la detectivesca de la literatura anglesa.

The Woman in White i The Moonstone comparteixen una estructura narrativa inhabitual, semblen quasi novel·les epistolars, en les quals les diferents parts de la història són narrades per diferents narradors amb diferents (i fins i tot divergents) punts de vista». 👉enllaç



Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en el seu temps.
La novel·la de fulletó i la novel·la detectivesca.
L'estructura narrativa.
La visió subjectiva i l'experiència objectiva.
El paper de la dona. 
L'altruisme o sacrifici dels personatges.
 

diumenge, 4 de desembre del 2016

[13].1839. Edgar Allan Poe. «La caiguda de la casa Usher»

 1:10:00

«The Fall of the House of Usher», film 1950
👉enllaç

 1:27:00
«House of Usher», film 1960.


Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

La primera traducció catalana, al 1925, de Carles Riba.


«El corb i La caiguda de la casa Usher són possiblement les mostres més pures de l’estil únic d’Edgar Allan Poe. Totes dues combinen els ingredients característics de les creacions de Poe: el clima tètric, el culte eròtic de la mort, el trontoll de la raó davant d’horrors intensificats per pinzellades del grotesc. Totes dues arriben al cim més alt del vessant gòtic del romanticisme, i són fundacionals de la tradició literària del “gòtic del Sud” en la qual se situen William Faulkner, Carson McCullers, Truman Capote o Flannery O’Connor.» 
(edició de Laertes, 2016).


«La lectura simbòlica, doncs, és paral·lela a la literal o realista en tot el conte. La casa simbolitza la unió entre els dos germans, que frega l'incest segons algunes interpretacions. Quan aquests moren, col·lapsa, però ja abans les esquerdes anunciaven la seva fi, igual que la malaltia i les premonicions de Roderick anunciaven la mort dels seus ocupants. Roderick sembla consumit per la culpa, probablement per aquesta relació il·lícita, i per això no desenterra la germana. Aquesta acció és la que acaba provocant-li la mort, encara que s'expliqui amb una causa natural (un infart)». 
👉enllaç

Temes de debat i comentari
L'autor, l'obra i la literatura gòtica.
Versions de pel·lícula.

El simbolisme de l'obra.
L'incest, tema tabú.
La fòbia a l'enterrament encara viu. 
La bogeria i la fragilitat de la ment humana.

dilluns, 28 de novembre del 2016

[12]. 1953. Ray Bradbury, «Farenheit 451»

  1:48:00

«Farenheit 451», un film de François Truffaut (1966).

 tràiler

eFilm, pel·lícules en Línia (Biblioteques de Catalunya) 👉 enllaç

La plataforma eBiblio Catalunya ha incorporat més de 2.300 títols de pel·lícules per visualitzar en línia a través del nou servei, ebibliocat.efilm. El catàleg que s’ofereix inclou pel·lícules, curtmetratges, concerts i documentals.

Els usuaris de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya poden accedir de manera gratuïta a l'E-film. Per accedir a aquests continguts digitals només cal disposar del carnet d’usuari d’una biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i identificar-se a la biblioteca digital eBiblioCat.

Cada usuari podrà tenir en préstec dues pel·lícules simultàniament amb un màxim de 8 títols al mes. El temps de visualització de cada pel·lícula és de 72 hores i amb la mateixa validació s’hi podrà accedir des de diferents dispositius.

El carnet ara és accessible de ser rebut per internet!


«Guy Montag és un cremador de llibres, en una societat en què llegir és delicte perquè incita a pensar i a qüestionar el poder, en comptes d'abandonar-se a l'hedonisme imperant recomanat pel govern. La trobada amb una dona fa que el protagonista entri en crisi i es qüestioni la seva feina...

La seva cap l'adverteix i intenta justificar la censura, segons ella adoptada lliurement pels ciutadans per tal de ser feliços i no amoïnar-se amb lectures pertorbadores.» 👉enllaç

Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en el seu temps.
Versions cinematogràfiques i influència del tema.
Les distopies: futur vs. present.
Censura i autocensura.
Mass media i control social.
Conformisme, hedonisme, passivitat, alienació.
Pèrdua de la individualitat.
El poder dels llibres, del coneixement.

dilluns, 21 de novembre del 2016

[11]. 1726. Jonathan Swift, «Els viatges de Gulliver»




1:16:00
«Gulliver's Travels», 1977 amb Richard Harris.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
















































«Primera part: viatge a Lil·liput
Segona part: viatge a Brodgingnag
Tercera part: viatge a Laputa, Balnibarbi, Glubbdubdrib, Luggnagg i el Japó
Quarta part: viatge al país dels houyhnhnms

«L'obra és una sàtira dels costums contemporanis i diversos personatges o conceptes han passat a la cultura popular. Per exemple, Yahoo és com es diuen els humans al país dels cavalls, terme que ha inspirat una empresa informàtica, i Lil·liput, amb els seus derivats, es considera sinònim de petit en diverses llengües. Dos satèl·lits de Mart reben el seu nom a partir d'idees de l'obra (Deimos i Fobos).

«Els habitants de Lil·liput són ridículs perquè amb qualsevol excusa van a la guerra, fet que usa Swift per denunciar l'absurd de qualsevol conflicte armat. Els seus oposats, els gegants, viuen massa pendents de la riquesa (són una crítica a la noblesa). També critica els debats estèrils de les societats científiques, en comptes de pensar aplicacions per als seus descobriments que ajudin a millorar la vida de la gent.

«Al darrer viatge, es pregunta per la naturalesa de l'ésser humà (els cavalls són molt més nobles que les persones al llibre), corrompuda per la societat (la seva visió barreja la concepció de Rousseau amb el pessimisme de Hobbes, que el porta a renegar de la seva família quan torna a la seva llar). És un viatge on mostra una possible utopia, contra tots els defectes que han aparegut en les societats fantàstiques precedents».


Temes de debat i comentari
Obra i autor en el seu temps.
Versions cinematogràfiques: dibuixos animats
Literatura infantil?
Individu vs. societat, poder vs. raó.
Perspectiva, realitat, relativització.
El viatge com a coneixement.
Progés (ara conservacionisme) vs conservadorisme (ara avenç indeturable).

dilluns, 14 de novembre del 2016

[10]. 1886. Robert L. Stevenson, «L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hide»



 2:00:00
«Strange Case of Dr. Jekyll & Mr. Hide», 1968.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:36:00
«Dr. Jekyll and Mr. Hide», (2003)

 1:20:00
«Dr. Jekyll and Mr. Hide», pel·lícula muda, 1920

 
«El professor guillat», amb Jerry Lewis, 1963.
👉enllaç
«Madame Hyde» (2018), tràiler
👉enllaç

«Mary Reilly», 1995, amb Julia Roberts.

👉Britannica, enllaç


«Robert Louis Stevenson (1850-1894) tenia trenta-cinc anys quan va escriure El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va publicar el llibre el 1886 i, des de llavors, no ha deixat de ser un punt de referència ineludible. Ha estat reiteradament editat i traduït, sempre amb un enorme èxit popular, i també insistentment adaptat al cinema, amb diversa fortuna. El punt de partida és una intriga imaginada per Edgar Allan Poe al seu «William Wilson»: l’existència de personalitats amagades dins nosaltres mateixos, amb punts de vista morals tan allunyats de les nostres creences com l’abís que separa el bé del mal. Per la sàvia articulació narrativa i les qualitats de què fa gala, el Dr. Jekyll va ser aclamat per Vladimir Nabókov com una de les millors novel·les d’estil de la història de la literatura».


Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en el context científic.
Les versions cinematogràfiques.
La dualitat de l'individu: les cares del bé i del mal.
Els trastorns de personalitat.
La contenció de les pulsions humanes.
Els límits de la investigació científica.