[28]. 1820. Washington Irving, «La llegenda d'Sleepy Hollow»

 

 1:35:00

«Sleepy Hollow», de Tim Burton, 1999

👉enllaç film

👉enllaç llibre

 1:45:00

«The legend of Sleepy Hollow», film 1980.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

👉 enllaç Bromera

«Conta la llegenda que un genet sense cap vagareja pels voltants de Sleepy Hollow i que per on passa conrea mort i foscor. El ressò de les seues cavalcades nocturnes aterreix la població. Excepte Brom Bones, el rival del mestre Ichabod Crane per a conquerir Katrina van Tassel, una rica hereva de la contrada de la qual s’ha enamorat. Crane pretén eixir de la misèria casant-se amb la jove, però el busca-raons de Bones té un aliat extraordinari: l’espectre del Genet sense Cap».

👉 enllaç

«La llegenda de Sleepy Hollow (títol original en anglès: The Legend of Sleepy Hollow), també coneguda com la Llegenda de la vall encantada o la Llegenda del genet decapitat és un conte de terror de l'escriptor nord-americà Washington Irving. El va publicar en la seva col·lecció The Sketch Book of Geoffrey Crayon, Gent. al 1820 mentre vivia a Birmingham (Anglaterra). La història es basa en un conte alemany popularitzat per la població danesa de la Nova York de la postguerra. L'escriptor i filòleg alemany Johann Musäus va editar el conte original en el seu recull de Contes populars dels alemanys, Volksmärchen der Deutschen (1782–1786)».

 

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra en el romanticisme de l'època.

El poder de la suggestió sobrenatural en el folklore i la cultura popular.

Història vs. llegenda.

El vell ordre vs. progrés, camp vs. ciutat.

Matrimoni per amor vs matrimoni per diners.

[27]. 1986. Noah Gordon, «El metge»

«El metge», film de 2013, 

2:10:00

👉 The Physician, enllaç film

👉 The Physician, enllaç llibre

 tràiler

eFilm, pel·lícules en Línia (Biblioteques de Catalunya) 👉 enllaç

La plataforma eBiblio Catalunya ha incorporat més de 2.300 títols de pel·lícules per visualitzar en línia a través del nou servei, ebibliocat.efilm. El catàleg que s’ofereix inclou pel·lícules, curtmetratges, concerts i documentals.

Els usuaris de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya poden accedir de manera gratuïta a l'E-film. Per accedir a aquests continguts digitals només cal disposar del carnet d’usuari d’una biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i identificar-se a la biblioteca digital eBiblioCat.

Cada usuari podrà tenir en préstec dues pel·lícules simultàniament amb un màxim de 8 títols al mes. El temps de visualització de cada pel·lícula és de 72 hores i amb la mateixa validació s’hi podrà accedir des de diferents dispositius.

El carnet ara és accessible de ser rebut per internet!

 traducció catalana

«El metge (The Physician) és una novel·la de l'escriptor estatunidenc Noah Gordon publicada l'any 1986. Ha estat catalogada en més d'una ocasió com a best seller, ha batut rècords de vendes arreu del món i s'ha consolidat durant anys com una fita en l'àmbit de la novel·la històrica. Es tracta, sens dubte, de l'obra cimera d'aquest autor, que li va permetre ser conegut mundialment. És la primera part d'una trilogia composta per El metge, Xaman i La doctora Cole». 👉 enllaç

Rob J. Cole, un jove londinenc del segle XI que pertany a una família de fusters, queda orfe als nou anys i amb la responsabilitat de tenir cura dels seus quatre germans petits, als quals va trobant famílies adoptives.

Un cop sol, coincideix amb Henry Croft, un cirurgià baber que recorre Anglaterra muntant espectacles i dedicant-se a fer de curandero per vendre un ungüent miraculós, i se'n converteix en aprenent. Amb Henry Croft comparteix viatge, cartell i beneficis fins que el mestre mor. I és llavors quan coneix Benjamin Merlin, un metge jueu que l'encoratja a superar-se i fer realitat el seu somni, i que li parlarà del metge més eminent de la remota Pèrsia: Ibn Sina o Avicenna.

Rob, endut per la passió per guarir i alleujar el dolor, arriba a Orient on es farà passar per jueu i adoptarà el nom de Jesse ben Benjamin, per tal de no destacar com a europeu i poder fer realitat el seu somni: estudiar medicina a la madrassa d'Isfahan.

Temes de debat i comentari

L'autor i la novel·la històrica al segle XX.

L'adaptació cinematogràfica.

La passió per apendre i saber.

La persecució de l'ideal de cadascú.

L'aprofitament dels dons personals.

El servei als altres.

El xoc de cultures i civilitzacions.

La medicina al segle XI, els orígens.

[26]. 1896. Àngel Guimerà, «Terra Baixa»

«Marta of the Lowlands», film mut 1914. 👉

«Marta is a beggar child, who is adopted by Sebastien, the wealthy landowner. Sebastien makes Marta his victim. He wishes to marry a wealthy woman, but at the same time retain his influence over Marta. He therefore arranges through Tomas, the hermit, to marry her to Manelich, a simple, untutored shepherd living in the mountains, a rough child of nature who kills wolves with his bare hands and knows naught of guile and deceit. The wedding is performed, Manelich being under the impression that Marta loves him, and being truly in love with her. Later he learns he has been tricked, while Marta, who had at first believed that Manelich had been bought with the master's gold to become her husband, finds her conclusion wrong, the honesty of his love compelling her own. Then come developments which make the drama one of the most passionate, intense, trenchant character studies ever created. Marta is a patient sufferer, a tragic figure indeed, as she bravely endures all the cruelty and indignities that are thrust upon her by the ruthless "master." We witness the poignancy of her grief, the restraint and the anguish of the oppressed woman, and her movements among the treacherous characters of her environment».

 

Terra Baixa - 1ª part

«Terra Baixa», Àngel Guimerà. Direcció de Benet i Jornet, 2 parts, 1983.

👉Part 1, 47', enllaç

👉Part 2, 57', enllaç

 1:37:00

«Terra Baixa», film 2011.

👉 enllaç TV3 a la carta.

👉Article: «L'aventura americana de 'Maria Rosa'», enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra en el seu temps.

Versions cinematogràfiques.

El triangle amorós.

Terra alta vs. terra baixa, simbolisme.

L'assentiment social i la complicitat de l'entorn.

La dominació de la dona.

La salvació per amor.

[25]. 1838. Charles Dickens, «Oliver Twist»

 

 1:55:00

Oliver Twist, film 1948

👉enllaç

Edició de Proa, 1970 (primera traducció de Pau Romeva, 1929).

👉Les versions cinematogràfiques, enllaç

👉14 il·lustracions de l'edició original, enllaç

«A l’època victoriana, Londres era la ciutat més espectacular i més gran del món. L’any 1800 la població era d’un milió d’habitants. Les cases dels més rics i dels més pobres eren molt a prop, i uns i altres convivien i es barrejaven pels carrers atapeïts de gent.
Al vespre només els carrers importants estaven il·luminats per unes làmpades de gas que emetien una llum molt feble. Els carrers secundaris estaven totalment a les fosques.
Els carrers de Londres eren plens a vessar de gent i carruatges de tota mena: hi havia uns tres mil grans carruatges que oferien el servei d’autobús, ramats de bestiar i carros particulars...

La mitjana de vida de l’època era d’uns 40 anys, la mort dels adults provenia de la tuberculosi, mentre que la dels nens era el xarampió, la verola i la fam. Els nens treballadors de la indústria tèxtil podien més patir tuberculosi a causa de la pols i la humitat, a més d’asma o al·lèrgies, escoliosi o raquitisme». 👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'època victoriana.

Dickens i el cinema. 

Industrialització i pobresa, al segle XIX i avui.

L'evolució en el tracte i consideració de la infància.

Les bandes de nens i joves.

Les classes socials.

Els internats, les adopcions.

El fat i la lliure determinació.

El camp vs. la ciutat.

La literatura de fulletó i les sèries de tv.

[24]. 1774. Johan W. Goethe, «Les desventures del jove Werther»

 

 1:16:00

«Werther», film 1938

👉enllaç article llibre

👉enllaç film

 1:43:00

«Wether», de Pilar Miró, 1986.

👉enllaç

 1:40:00

«Young Goethe in Love», 2010.

👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

  

Traducció de Joan Alavedra, 1929.

👉fragment

«Werther seria suposadament l'alter ego de Goethe, encara que també guarda moltes relacions amb un amic de l'escriptor anomenat Jerusalem. Tant Werther com Goethe es van enamorar d'una noia promesa amb un home més gran que ella, però a diferència de Werther, Goethe no es va suïcidar i, en canvi, el seu amic Jerusalem sí. Werther representa, en part, l'ideal de jove romàntic. En ell, hi ha un caràcter obert i liberal, desenganyat de protocols i del que es considerava "políticament correcte". En Werther, trobem una necessitat constant de ser sincer, lluitant sempre contra la falsedat de la classe acomodada de la qual ell en el fons també forma part. Werther és un jove idealista, generós i atent a les desgràcies dels altres. En el llibre, sovint veiem en les seves cartes discursos morals sobre els fets que passen al seu voltant. És un amant de la natura, l'observació de la qual considera que engrandeix l'ànima de l'ésser humà i la dota d'especial sensibilitat».  👉enllaç

Vicens-Vives, 👉fragment inicial

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra a l'origen del romanticisme.

Versions cinematogràfiques.

El cor i les passions vs. el seny i la raó.

El triangle amorós.

L'amor no correspost o la subjectivitat de l'amor.

El suïcidi per (des)amor.

La mort com a solució dels problemes.

El paper tradicional de les dones.

La fal·làcia patètica literària.

[23]. 1877. LevTolstoi, «Anna Karènina»

 1:33:00

«Anna Karènina», amb Vivien Leigh, 1948.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1912

(Barcelona. Edicions Proa, 1985)

«"Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera..." Aquestes són les primeres i conegudes paraules de la novel·la de Lev Tolstoi, Anna Karenina. El present post, però, no se centra en aquestes paraules sinó en un fragment del bell mig de la novel·la on es manifesta el desnivell o décalage entre el desig i la seva realització.

«La vivència del desig pot ser molt més rica que la mateixa realització del desig. Aquesta és la situació que experimenta el comte Vronsky en relació al seu desig de conquerit l’amor d’Anna. Malgrat que Anna abandona el seu marit i es lliura als seus braços, Vronsky no se sent feliç:

«"Però Vronski, a despit de la realització completa d’allò que havia desitjat durant tant de temps, no era feliç del tot. No va tardar gaire a tenir la sensació que la realització dels seus desigs li fornia només un gra d’arena d’aquella muntanya de felicitat que esperava. Això li palesà l’error etern que cometen els homes en imaginar-se que la felicitat és l'acompliment dels anhels. A la primeria que s’uní amb ella i es posà el vestit de paisà, sentí tota la delícia de la llibertat en general, que abans no coneixia, i de la llibertat de l’amor, i estava content, però no per gaire temps. Aviat tingué la sensació que naixia en la seva ànima el desig del desig: la malenconia"». [Pàgina 505]. 👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra en el seu temps.

Les adaptacions cinematogràfiques.

Matrimoni i família vs. adulteri i desig.

La passió amorosa.

Classes i canvi social.

El suïcidi.

[22]. 1903. Jack London, «La crida del bosc»

 1:31:00

«The Call of the Wild», amb Cary Grant i Loretta Young (1935).

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

«The Call of the Wild», amb Charlton Heston (1972), 100'.

👉enllaç dailymotion

 1:37:00

«Call of the Wild», film 1993.

 

«The Call of the Wild», amb Harrison Ford (2020).

 

👉fragment

👉enllaç

«La història de Buck és moltes històries alhora. Ens narra les peripècies del poderós l’animal, és clar; però també és la història dels homes que van sacrificar-se per obrir camí al Gran Nord, i sobretot és un cant a la fusió amb la natura més salvatge. La novel·la vessa bellesa i profunda humanitat: fins i tot els captors del gos són capaços de misericòrdia, admiració i sacrifici. La febre d’or hi és retratada amb una fidelitat que ratlla la cruesa, amb exemples d’una violència fascinant, així com d’aspectes desagradables de la condició humana: la traïdoria del jardiner Manuel o del gos Spitz, la crueltat de l’home del jersei vermell o de Han, la vanitat de Mercè o del propi Thornton. És en aquest marc de duresa que l’autor fa brillar les facetes més nobles dels gossos i dels homes: la fidelitat, la dignitat, l’amistat, la confiança cega en l’altre. Aspectes que brillen com l’or desenterrat entre la neu d’Alaska».

👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra en el temps de la recerca d'or.

Les versions cinematogràfiques.

Literatura infantil o literatura simplement.

El retorn a la vida salvatge.

La lluita per la supervivència i la violència.

La dominació d'altri.

Sofriment i perseverança.

La lleialtat, la companyonia i altres virtuts humanes.

[21]. 1954. William Golding, «El Senyor de les Mosques»

 

 1:30:00

«Lord of the flies», film (1963)

👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:27:00

«El Senyor de les Mosques», film (1990)

👉enllaç

Traducció de Manuel de Pedrolo, 1966.

«The Conch:

Piggy finds the conch, a shell, on the seashore and tells Ralph what it is. He also tells him an innovative idea of how and why to use it. It is then used to gather boys and call an assembly. In this connection, it becomes a symbol of authority, order, and law. It wins not only respect and obedience but also proves that the person who is holding the conch has the ultimate authority. When it is with a person, every boy is bound to pay respect and obey him. That is why Jack attacks conch to end the authority and establishes his own rule. The end of conch is an end of the era of law and order».

👉enllaç 

«El senyor de les mosques és una novel·la distòpica de 1954 escrita per William Golding sobre un grup de nois britànics arrapats en una illa deserta que tracten d'autogovernar-se amb resultats desastrosos. Es tracta de la primera novel·la de Golding, que va passar desapercebuda inicialment però que s'ha convertit en un best-seller, amb diverses adaptacions cinematogràfiques. La seva temàtica controvertida sobre la naturalesa humana i el bé comú l'ha fet mereixedora de ser considerada una de les millors novel·les del segle XX, segons diferents reculls». 👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra a la meitat del segle XX.

Les adaptacions cinematogràfiques.

La civilització vs la barbàrie: les normes socials.

La pèrdua de la innocència.

La dominació dels uns als altres.

La naturalesa intrínseca del mal. 

El fet religiós.

Elements simbòlics: el caragol de mar, el foc encès, les ulleres de Piggy, la bèstia, les mosques.

[20]. 1913. George Bernard Shaw, «Pigmalió»

 

 1:35:00

«Pygmalion», film 1935.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 (fragment)

«My fair lady, Wouldn't It Be Loverly?», amb Audrey Hepburn (1964).

👉enllaç

Joan Oliver, «Pigmalió», adaptació de 1957.

«Llavors, Pigmalió modelà, inspirant-se en el seu ideal, una estàtua de marfil a la que anomenà Galatea. La llegenda conta que l’estàtua de la jove donzella era tan bella i perfecta que en va caure perdudament enamorat. Pel profund amor i devoció que professava a la seva creació, la besava i la vestia amb encantadores teles. Hauria donat el que fos perquè la seva verge de marfil cobrés vida, tal era el seu estat d’apassionament.

«Segons explica el poeta Ovidi, en una de les festes dedicades a la deessa de l’amor, Venus, Pigmalió va elevar-li les seves súpliques». 👉enllaç

«La clau de Pigmalió rau, doncs, en el desenllaç. El tema central no és tant la creació d’una nova personalitat com els efectes d’una reorientació de la personalitat que fan impossible tornar a viure com abans. La mobilitat social, per mediació de la llengua, crea una profunda inseguretat psicològica Per això, trobo desencertat que en la versió catalana de 1986 no es publiqués l’epíleg de Bernard Shaw, on aquest deixa clar com se n’ha d’interpretar el final. El final de l’obra no és el de l’amor entre l’escultor i la seva obra com a Galatea. Liza acaba casant-se amb Fred/Fortuny, també un desclassat però amb bona ascendència, un petit aristòcrata vingut a menys.

«L’obra fou estrenada el 1914 en alemany i el 1916 en anglès. Tingué una primera versió cinematogràfica el 1938 i una versió en teatre musical, My Fair Lady, on s’altera el final de l’obra de manera que s’insinua una relació amorosa entre Higgins i Liza. A partir de la versió cinematogràfica del 1938, Shaw n’escrigué una versió definitiva el 1941, en la qual incorporava l’epíleg ja esmentat: Liza es casa amb Fred i esdevé molt probablement propietària de la floristeria. Aquest epíleg no s’incorporà a la versió catalana del 1986 però sí a la del 1997.
Pigmalió, com sabem, evoca els mites de la Ventafocs i de Galatea –l’estàtua que fa l’escultor Pigmalió i que, després de cobrar vida, acaba enamorant el seu autor.

«Pigmalió és una faula lingüística explícitament didàctica: evoca el tema universal de fins a quin punt la manera de parlar ens limita l’èxit social. Les adaptacions catalanes han d’aconseguir traspassar d’un món a l’altre, adaptar les relacions intrasistèmiques que es troben en l’original anglès i conservar-ne la intencionalitat crítica. La història sociolingüística específica del català fa complexa i envitricollada aquesta adaptació per les raons que exposo tot seguit». 👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor, l'obra i el mite clàssic.

Les versions cinematogràfiques i teatrals.

El poder transformador del llenguatge.

El desig de canviar a l'altre.

Llenguatge i classe social.

La manipulació de l'altre.

Els elements simbòlics: l'espill, el bany, la botiga de flors.

El matrimoni per conveniència.

[19]. 1598. William Shakespeare, «Romeu i Julieta»

 

 1:59:00

«Romeo and Juliet», film 2013

👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 

(1996) 👉enllaç

(1998) 👉enllaç

(1961) 👉 enllaç

El lleidatà Magí Morera i Galícia fou traductor assidu de Shakespeare. Al 1913 en publicà una selecta dels sonets. Ja havia versat el Macbeth (1907), i després sortirien les traduccions de Coriolà (1918), Hamlet (1920), i Romeu i Julieta (1923). 👉enllaç a viquitexts

Fragment de l’escena segona de l’acte segon

👉enllaç

ROMEU
Parla:
torna a parlar, àngel meu, que aquesta nit
llueixes amb tal glòria allà a l’altura
com ho fa un missatger alat del cel
als ulls meravellats d’aquells mortals
que el contemplen, tirant el cap enrere,
quan ell cavalca els núvols cançoners
per solcar l’amplitud del si de l’aire.

JULIETA
Oh, Romeu! Oh, Romeu! Per què ets Romeu?
Renega els pares i refusa el nom;
o, si no ho vols, jura ser el meu amor
i jo ja no seré una Capulet.

ROMEU
[A part] L’escolto més estona, o li responc?

JULIETA
De tu, només el nom m’és enemic;
tu ets tu: no ho ets pas, un Montagut.
Què és un Montagut? No és mà, ni peu,
ni braç, ni cara, ni cap altre membre
d’un cos humà. Oh, sigues un altre nom!
Què val un nom? Girant el de la rosa,
faria la mateixa dolça flaire.
També Romeu, si no es digués Romeu,
servaria els encisos que ja té
sense aquest títol. Treu-te el nom, Romeu,
i a canvi del que no és cap part de tu,
pren-me sencera a mi.

ROMEU
I jo et prenc pel mot:
digue’m només “Amor”, en nou bateig,
i ja no tornaré a ser mai Romeu.

JULIETA
¿Qui ets tu, que a l’empara de la nit
m’escoltes els secrets?

ROMEU
Si és amb un nom,
no sé com explicar-te qui sóc jo:
el meu nom, bella santa, m’és odiós,
perquè és un enemic de tu mateixa;
si només fos escrit, l’estriparia.

JULIETA
Encara no he begut ni cent paraules
d’aquests llavis, i ja en conec el so:
no ets, tu, Romeu, i doncs un Montagut?

ROMEU
Cap dels dos, si cap d’ells et desagrada.

SHAKESPEARE, William. Romeu i Julieta. Traducció de Miquel Desclot. 

Per al Teatre Lliure, 2002. Barcelona, Proa, 2004.

Traduït per Miquel Desclot

Temes de debat i comentari

Autor i obra en el seu temps.

Versions cinematogràfiques destacades.

La força de l'amor passió.

La llibertat individual vs família i societat.

Les disputes per amor.

La mort per amor.

El matrimoni secret.

La inevitabilitat del destí.

[18]. Segle V ane. Sòfocles, «Èdip Rei»

 Èdip i l'esfinx.

1:36:00
Representació teatral (anglès).

 1:37:00

«Oedipus the King», film 1967

 1:35:00

«Edipo Rey» (teatre, castellà). 

«El mite d’Edip és un dels més coneguts del món clàssic. En ell es veu reflectit el sentit últim de la tragèdia i com, facin el que facin, els seus protagonistes sempre estan abocats a acomplir el seu destí sigui quin sigui i per més que intentin defugir-lo. Els déus són els qui tenen cura de decidir què ens està reservat i no podem desconfiar del seu poder. Per altra banda, Sòfocles utilitza la ironia tràgica, ja que Èdip, com més intenta allunyar-se del seu destí i del vaticini de l’oracle, en realitat, sense saber-ho, més s’hi acosta. Amb un llenguatge impecable, aquest llibre us acostarà a la tragèdia en estat pur». 👉enllaç

«Èdip Rei (títol original en italià: Edipo re) és una pel·lícula italiana del 1967 basada en la tragèdia homònima de Sòfocles, dirigida per Pier Paolo Pasolini i interpretada per Silvana Mangano i Franco Citti. L'any 1967 va estar nominada a un Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia. 👉enllaç

Temes de debat i comentari

Sòfocles i l'Atenes del seu temps.

Altres representacions i versions cinematogràfiques.

Lliure arbitri vs fat.

Ignorància vs coneixement.

L'orgull del governant, l'orgull de cadascú.

El sentit de culpa i de vergonya.

La justícia dels déus (del destí).

El coneixement o visió d'un mateix.

[17]. 1939. John Steinbeck, «El raïm de la ira»

 

 56:00

«The Grapes of Wrath», film amb Henry Fonda, 1940.

👉enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

«'El raïm de la ira' (títol original en anglès The Grapes of Wrath) és una novel·la de John Steinbeck publicada l'any 1939 que li va suposar el Premi Pulitzer. Narra la història d'uns temporers d'Oklahoma durant la Gran depressió i de com s'enfronten a les dures condicions econòmiques que els obliguen a immigrar a Califòrnia. El seu títol ve de la primera estrofa del conegut himne de la Guerra Civil dels Estats Units, The Battle Hymn of the Republic. 👉enllaç

«Sens dubte, és una novel·la transgressora i, sobretot, corprenedora. Les terribles dificultats de la família Joad encarnen la tragèdia de desenes de milers de pagesos, expulsats de les seves petites propietats i obligats a emigrar a la terra promesa i suposadament plena d’oportunitats, Califòrnia. En aquesta àrdua travessia van teixint les esperances d’un demà millor, un somni que els serà negat sistemàticament. Estan disposats a suportar tota mena de sacrificis per poder establir-s’hi i recomençar una nova vida. Però les ofertes laborals en les collites dels fruiters de la costa oest escassegen i les disponibles són a canvi de salaris agrícoles miserables i de contractes de curta durada. Steinbeck exalta els valors de la justícia, de la dignitat humana i de la solidaritat entre els desvalguts en els diferents campaments on s’estableixen. En la mateixa mesura, denuncia el classisme, la desprotecció, l’explotació, la pobresa i la fam a què es condemna aquesta llarguíssima caravana de desposseïts. Alhora, també és un retrat de les misèries humanes en condicions extremes, amb les desconfiances, els tripijocs i les baralles com a reacció i com a defensa davant la por i la inseguretat.

«De fet, aquesta obra culmina una mena de trilogia formada per The Long Valley (1938) i per Their Blood is Strong (1938). Podríem considerar la tríada gairebé com uns reportatges sobre els immigrants que arriben a Califòrnia amb l’esperança de fugir dels efectes devastadors que la Gran Depressió dels anys 30 tenia arreu dels Estats Units». [👉Oriol Junqueras, enllaç]

Temes de debat i comentari

L'obra i l'autor en el context de la Gran Depressió americana.

L'adaptació cinematogràfica de John Ford (1940).

Les migracions per raons de pobresa, les d'abans i les d'ara.

La família i l'amistat com a suport contra l'adversitat.

La modernització com a destrucció.

L'autoritat i rols de gènere en la família tradicional.

La dignitat de la ira de la classe treballadora: dret o crim.

[16]. 1851. Herman Melville, «Moby Dick, la balena blanca»

                                                                            1956

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:30:00

 1:30:00

«Moby Dick», minisèrie, 1998.

👉enllaç

 1:27:00

«2010: Moby Dick», adaptació moderna.

👉«Moby Dick», Britannica, enllaç

Traducció de Maria Antònia Oliver, 1984. Primera i única fins avui. 

«La novel·la "Moby-Dick", de Herman Melville, és una obra d’una gran complexitat estilística. L’única traducció catalana que se n’ha fet fins ara és la de Maria Antònia Oliver, de 1984, que gaudeix de gran prestigi. En aquest article analitzem el tractament que Oliver va donar a les veus de quatre personatges de l’obra caracteritzades per un seguit de trets geolectals i sociolectals que tenen diverses funcions».

...

«En aquesta novel·la, l’obsessió del capità Ahab pel catxalot blanc i la seva inevitable derrota poden ser llegides com la representació i crítica del pensament occidental fins a aquella època i de l’actitud que se’n desprenia de voler encabir cada experiència de la natura dins d’un marc antropocèntric i racional que no només oferia una explicació acceptable dels esdeveniments sinó que també permetia controlar-los i, per tant, dominar-los. Aquesta representació de la mentalitat preponderant llavors no podia agradar a la societat americana de l’època, ja que posava en dubte moltes de les certeses en què ella, així com tota la cultura occidental, es basava».

👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i el text en el seu temps.

Les adaptacions cinematogràfiques.

El desafiament, l'orgull, la revenja.

La creença en l'obligació, en el destí.

La navegació com a viatge i el destí fatal.

La camaraderia i el món de la navegació. 

La navegació, un món de masculinitat.

Simbologia del color de la balena.