[12]. 1953. Ray Bradbury, «Farenheit 451»

  1:48:00

«Farenheit 451», un film de François Truffaut (1966).

 tràiler

eFilm, pel·lícules en Línia (Biblioteques de Catalunya) 👉 enllaç

La plataforma eBiblio Catalunya ha incorporat més de 2.300 títols de pel·lícules per visualitzar en línia a través del nou servei, ebibliocat.efilm. El catàleg que s’ofereix inclou pel·lícules, curtmetratges, concerts i documentals.

Els usuaris de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya poden accedir de manera gratuïta a l'E-film. Per accedir a aquests continguts digitals només cal disposar del carnet d’usuari d’una biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i identificar-se a la biblioteca digital eBiblioCat.

Cada usuari podrà tenir en préstec dues pel·lícules simultàniament amb un màxim de 8 títols al mes. El temps de visualització de cada pel·lícula és de 72 hores i amb la mateixa validació s’hi podrà accedir des de diferents dispositius.

El carnet ara és accessible de ser rebut per internet!

«Guy Montag és un cremador de llibres, en una societat en què llegir és delicte perquè incita a pensar i a qüestionar el poder, en comptes d'abandonar-se a l'hedonisme imperant recomanat pel govern. La trobada amb una dona fa que el protagonista entri en crisi i es qüestioni la seva feina...

La seva cap l'adverteix i intenta justificar la censura, segons ella adoptada lliurement pels ciutadans per tal de ser feliços i no amoïnar-se amb lectures pertorbadores.» 👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra en el seu temps.

Versions cinematogràfiques i influència del tema.

Les distopies: futur vs. present.

Censura i autocensura.

Mass media i control social.

Conformisme, hedonisme, passivitat, alienació.

Pèrdua de la individualitat.

El poder dels llibres, del coneixement.

[11]. 1726. Jonathan Swift, «Els viatges de Gulliver»

1:16:00

«Gulliver's Travels», 1977 amb Richard Harris.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

👉enllaç

«Primera part: viatge a Lil·liput
Segona part: viatge a Brodgingnag
Tercera part: viatge a Laputa, Balnibarbi, Glubbdubdrib, Luggnagg i el Japó
Quarta part: viatge al país dels houyhnhnms

«L'obra és una sàtira dels costums contemporanis i diversos personatges o conceptes han passat a la cultura popular. Per exemple, Yahoo és com es diuen els humans al país dels cavalls, terme que ha inspirat una empresa informàtica, i Lil·liput, amb els seus derivats, es considera sinònim de petit en diverses llengües. Dos satèl·lits de Mart reben el seu nom a partir d'idees de l'obra (Deimos i Fobos).

«Els habitants de Lil·liput són ridículs perquè amb qualsevol excusa van a la guerra, fet que usa Swift per denunciar l'absurd de qualsevol conflicte armat. Els seus oposats, els gegants, viuen massa pendents de la riquesa (són una crítica a la noblesa). També critica els debats estèrils de les societats científiques, en comptes de pensar aplicacions per als seus descobriments que ajudin a millorar la vida de la gent.

«Al darrer viatge, es pregunta per la naturalesa de l'ésser humà (els cavalls són molt més nobles que les persones al llibre), corrompuda per la societat (la seva visió barreja la concepció de Rousseau amb el pessimisme de Hobbes, que el porta a renegar de la seva família quan torna a la seva llar). És un viatge on mostra una possible utopia, contra tots els defectes que han aparegut en les societats fantàstiques precedents».

Temes de debat i comentari

Obra i autor en el seu temps.

Versions cinematogràfiques: dibuixos animats

Literatura infantil?

Individu vs. societat, poder vs. raó.

Perspectiva, realitat, relativització.

El viatge com a coneixement.

Progés (ara conservacionisme) vs conservadorisme (ara avenç indeturable).

[10]. 1886. Robert L. Stevenson, «L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hide»

 2:00:00

«Strange Case of Dr. Jekyll & Mr. Hide», 1968.

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

 1:36:00

«Dr. Jekyll and Mr. Hide», (2003)

 1:20:00

«Dr. Jekyll and Mr. Hide», pel·lícula muda, 1920

 

«El professor guillat», amb Jerry Lewis, 1963.

👉enllaç

«Madame Hyde» (2018), tràiler
👉enllaç

«Mary Reilly», 1995, amb Julia Roberts.

👉Britannica, enllaç

«Robert Louis Stevenson (1850-1894) tenia trenta-cinc anys quan va escriure El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va publicar el llibre el 1886 i, des de llavors, no ha deixat de ser un punt de referència ineludible. Ha estat reiteradament editat i traduït, sempre amb un enorme èxit popular, i també insistentment adaptat al cinema, amb diversa fortuna. El punt de partida és una intriga imaginada per Edgar Allan Poe al seu «William Wilson»: l’existència de personalitats amagades dins nosaltres mateixos, amb punts de vista morals tan allunyats de les nostres creences com l’abís que separa el bé del mal. Per la sàvia articulació narrativa i les qualitats de què fa gala, el Dr. Jekyll va ser aclamat per Vladimir Nabókov com una de les millors novel·les d’estil de la història de la literatura».

👉enllaç

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra en el context científic.

Les versions cinematogràfiques.

La dualitat de l'individu: les cares del bé i del mal.

Els trastorns de personalitat.

La contenció de les pulsions humanes.

Els límits de la investigació científica.

[09]. 1929. Ernest Hemingway, «Un adeu a les armes»

 1:29:00

«Un adeu a les armes», film de 1932.

👉Britannica, enllaç

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

La Primera Guerra Mundial d’un jove escriptor 

👉enllaç
«Crec que el fet que aquesta novel·la siga magnífica no és tant l’argument com la manera de narrar que Hemingway va posar en pràctica. Segons que sembla, Hemingway va seguir les indicacions de l’escriptora Gertrude Stein, a qui va conèixer a París, i que defensava un estil de relatar molt concís i auster (és famosa la seua cita “una rosa és una rosa”). Això es nota sobretot en l’absència quasi absoluta d’adjectius. És un miracle trobar-ne algun, tot són substantius i verbs. També els diàlegs són molt ràpids, i una mica estranys, perquè no són previsibles. Estem davant de tota una obra d’enginyeria literària».

Un adéu a les armes, Ernest Hemingway

👉enllaç

«La novel·la s’inicia amb la descripció del lloc que serà l’escenari de la història que narrarà. I ho fa d’una manera gairebé bucòlica com si ja d’entrada se sentís molt poc implicat i compromès en la guerra. Com un observador del món:

“A les darreries de l’estiu d’aquell any ens vam allotjar en una casa d’un poble des d’on es veien les muntanyes a l’altra banda del riu, al fons de la plana. En el llit del riu hi havia palets i roques, seques i blanquejades pel sol, i l’aigua era clara i blava, en els corrents, i baixava molt de pressa. Passaven tropes per davant la casa, carretera avall, i la pols que aixecaven empolsava les fulles dels arbres. També els troncs dels arbres eren empolsegats i les fulles van caure molt aviat, aquell any, i nosaltres vèiem com les tropes caminaven per la carretera, i com s’aixecava la pols, i com queien les fulles, mogudes per la brisa, i com passaven els soldats, i, més tard, la carretera nua i blanca, només amb les fulles caigudes.”

«Aquest tipus de descripció és un dels aspectes que caracteritzen l’estil d’una gran concreció narrativa. Descripció dels llocs i de l’ambient més que no pas de les idees i de la psicologia dels personatges».

Temes de debat i comentari
L'autor, l'obra i l'estil.
Les versions cinematogràfiques.
La cruesa de la guerra, honor i patriotisme.
L'amor en temps difícils.
La pluja i el fang, simbologia.

[08]. 1844. Alexandre Dumas, «El Comte de Montecristo»

 

«El Comte de Montecristo», film (1954).

 2:17:00

«El Comte de Montecristo», film (1974).

 5:05:00

«El Comte de Montecristo», film (1964).

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

👉Article. Britannica, enllaç

Trad. catalana de Jesús Moncada.

👉Capítol I

Temes de debat i comentari

L'autor, l'obra i el barri dels catalans de Marsella.

L'èxit de la literatura en fascicles de diari.

Les nombroses versions cinematogràfiques.

La venjança i la justícia.

Els cops de la fortuna.

La traïció i el perdó.

[07]. 1490. Joanot Martorell, «Tirant lo Blanc»

 2:01:00

«Tirant lo Blanc, la conspiración de las damas», 

pel·lícula de Vicente Aranda, 2006.

Ebook complet  👉enllaç

👉enciclopèdia.cat enllaç1, enllaç2

TIRANT DECLARA EL SEU AMOR A CARMESINA AMB L'AJUT D'UN ESPILL
«(...) Quan la princesa veié que Tirant se n'anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués a Tirant de part seva que, quan hagués dinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien.

Quan Tirant ho sabé, immediatament s'adonà del que passava, i féu comprar el més bell espill que poguessin trobar i se'l posà a la mànega. Quan li semblà que era hora, anaren al palau i trobaren l'emperador conversant amb la filla. Quan l'emperador els veié venir, manà que fessin venir els ministrils, i davant d'ell dansaren una bona estona. I l'emperador, al cap d'una estona d'haver badat, es retirà a la seva cambra. I la princesa, tot d'una, deixà de dansar, agafà Tirant de la mà i s'assegueren al costat d'una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament:

-Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m'ho dir de seguida.

-Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més m'estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no se'n deu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les passions que turmenten l'ànima.

-Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós, a mi, no m'ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m'ho digueu, per la cosa que més estimeu en aquest món.

-Senyora -digué Tirant-, us suplico per pietat que no em vulgueu fer un conjur tan fort com el que, senyora, m'acabeu de fer, car us diré tot quant sé en aquest món. Senyora, el meu mal ben aviat estarà dit, però jo sé del cert que immediatament arribarà a les orelles del vostre pare i això serà la causa de la meva mort. I si no ho dic, també hauré de morir de dolor i de tristesa.

-I penseu vós, Tirant -digué la princesa-, que les coses que s'han de tenir en secret jo les volgués anar a dir al senyor mon pare o alguna altra persona? Jo no vaig vestida d'aquest color que us penseu, per tant, no tingueu por de dir-me tot el que us passa, car jo ho tindré tancat dins del meu recambró secret.

-Senyora, ja que l'altesa vostra em força a dir-ho, no puc dir res més sinó que amo.

I no digué res més, sinó que abaixà els ulls cap a les faldes de la princesa.

-Digueu-me, Tirant -digué la princesa-, per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, perquè, si us puc ajudar en res, ho faré de molt bona voluntat, car estic impacient de saber-ho.

Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué:

-Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li, vostra altesa que em tingui pietat.

La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s'admirà molt que hom pogués requerir d'amors una dama sense parlar.

(...)

La princesa, tot i complaure's en la declaració de Tirant, el reprèn durament per la seva gosadia, i el cavaller, que insisteix en la sinceritat del seu amor fins a donar la vida per ella, se'n va de nou trist i compungit. La princesa se'n dol i, amb el temor que el seu enamorat no faci algun disbarat que el dugui a la mort immediata, tramet Estefania a la cambra del cavaller perquè l'aturi. Com que Estefania no torna, Carmesina decideix de presentar-s'hi acompanyada de Plaerdemavida, una altra de les seves donzelles. La princesa prega Tirant que oblidi les dures paraules que abans li ha adreçat i, a canvi, li promet de deixar-li besar els ulls i els cabells».

Temes de debat i comentari

L'autor i l'obra en el seu temps. 

Lectura original o adaptacions?

L'adaptació de la pel·lícula.

L'amor i el servei cavalleresc.

Erotisme i humor.

Plaerdemavida i la Viuda Reposada.

Els matrimonis secrets

[06]. 1719. Daniel Defoe, «Robinson Crusoe»

    «The adventures of Robinson Crusoe» (1954), film de Luís Buñuel.

The classic story of Robinson Crusoe, a man who is dragged to a desert island after a shipwreck. On 30 September 1659, the British aristocratic Robinson Crusoe's ship sinks and he miraculously survives on a deserted island somewhere in South America. He retrieves a dog, Rex, and a cat, Sam, from the shipwreck together with some supplies, weapons, clothes and tools and builds a shelter. He soon learns how to survive by cooking, farming, harvesting the crops. Then the loneliness begins to haunt him, especially after the loss of Rex. When he sees a group of cannibals in the island, tension and fear become part of his life. Later he saves the life of a savage that was going to be eaten by the cannibals. He names him Friday and they become friends. When Robinson Crusoe sees Caucasians on the island, he finds that Captain Oberzo was the victim of a mutiny and he helps him to retrieve his ship.

 1:29:00

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

👉Article a Britannica, enllaç

        Josep Vallverdú, «Les raons de Divendres» (2003).

👉Francesc Pané, “Les raons de Vallverdú”, a La Mañana (8.01.2004)

«...es tracta d’una aventura de la dignitat d’un home: Divendres, el criat de Robinson Crusoe a l’illa del seu naufragi. I també es tracta de la reflexió sobre l’avenç terrible de l’home blanc en la natura verge del nou continent. Un avenç que destrueix el patrimoni natural, que roba els recursos als nadius i que envileix els homes i les dones que van néixer i viure lliures abans de la seva presència.

«La novel·la argumenta una gosadia majúscula. És el relat de la vida de Divendres… vista des de la perspectiva del mateix Divendres... Vallverdú fa de Defoe i escriu el relat de Divendres sobre aquella aventura… La perspectiva canvia bona cosa...

«...Divendres-Duba inicia una recerca vital per retrobar el seu esperit i el seu cos lliures. Es rebel·la intel·ligentment contra el seu opressor, se n’allibera astutament (com ho hauria fet l’Ulisses homèric) i retroba el sentit de les coses prop de l’amor d’una dona també trobada casualment i també casualment alliberada del seu propi esclavatge.

«La natura és l’altre protagonista: una selva espessa feta de carrerons entre arbredes... Un paradís perdut que es revela perdut definitivament –a mans de l’home blanc- al final de la novel·la.

«Una illa atlàntica, tropical, deserta d’homes i d’esperança és el paratge on es despleguen la dissort, la sort, la contrarietat i l’esperança rompuda de l’home de pell colrada que és Divendres, el criat de Crusoe de bell antuvi i l’home ple de contradiccions en la seva llibertat recuperada i en la seva soledat imposada per les circumstàncies d’una conquesta colonial adversa...

La novel·la es llegeix amb passió... Vallverdú és un mestre de les aventures...»

Temes de debat i comentari

-L'autor i l'obra en el seu context i avui.

-La pel·lícula en el seu context.

-Supervivència: seny i disciplina.

-Destí, providència, pecat, penediment.

-Adaptació o colonialisme. 

-Esclavitud o igualtat.