Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
«La història contraposa explícitament l'egoisme, el treball desmesurat i l'avarícia a l'esperit de Nadal, en una crítica a les relacions socials sorgides de la Revolució industrial. Hi apareixen alguns dels temes recurrents en Dickens, com la infància pobra i treballadora, que reapareixerà en Our Mutual Friend, o l'avarícia, present en Oliver Twist. La crítica a les condicions de vida del nou capitalisme està present en tota la seva obra.
«Scrooge... estereotip del jueu avar... El classisme de Scrooge i la manca d'amor a la seva vida l'han portat a ser addicte al treball i insensible als altres, com mostra el fantasma del passat, en un retrocés a la seva infància, que explica part de la seva personalitat (era típic del realisme i, més endavant, del naturalisme incloure aquest llegat familiar com a justificació de la conducta present). ... «La por de la mort com a motiu de canvi (amb avisos sobrenaturals inclosos) és un motiu recurrent ja des de l'edat mitjana i propi de la literatura religiosa, pel qual Déu insta a expiar els pecats per evitar la condemnació eterna. El fet d'usar fantasmes ve de l'interès per l'espiritisme de finals de segle xix i per influència de la literatura gòtica». 👉enllaç
Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en la societat capitalista del segle XIX.
Les versions cinematogràfiques i de dibuixos animats.
L'esperit de Nadal i la família.
Els diners vs la felicitat.
Lliure arbitri i redempció o renaixement personal.
La pobresa i el retrat de la societat industrial i capitalista.
L'avarícia i el treball malthusià.
El pas del temps com a factor de reflexió sobre la pròpia vida.
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
46:00
«The Moonstone», film 1934
«Va conèixer una desena d'anys de gran èxit, després de la publicació de La dama de blanc l'any 1859. La seua següent novel·la, la melodramàtica Armadale, va provocar un cert escàndol per la seua immoralitat, però va gaudir d'un bon èxit de vendes. La novel·la No Name(Sense nom) combina un tema social -la crítica sobre l'absurd de la llei respecte al seu tractament de les parelles no casades- amb una intriga digna d'un thriller. The Moonstone(La pedra lunar), publicada l'any 1868, pot ser considerada la primera novel·la detectivesca de la literatura anglesa.
The Woman in White i The Moonstone comparteixen una estructura narrativa inhabitual, semblen quasi novel·les epistolars, en les quals les diferents parts de la història són narrades per diferents narradors amb diferents (i fins i tot divergents) punts de vista». 👉enllaç
Temes de debat i comentari
L'autor i l'obra en el seu temps.
La novel·la de fulletó i la novel·la detectivesca.
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
La primera traducció catalana, al 1925, de Carles Riba.
«El corb i La caiguda de la casa Usher són possiblement les mostres més pures de l’estil únic d’Edgar Allan Poe. Totes dues combinen els ingredients característics de les creacions de Poe: el clima tètric, el culte eròtic de la mort, el trontoll de la raó davant d’horrors intensificats per pinzellades del grotesc. Totes dues arriben al cim més alt del vessant gòtic del romanticisme, i són fundacionals de la tradició literària del “gòtic del Sud” en la qual se situen William Faulkner, Carson McCullers, Truman Capote o Flannery O’Connor.»
(edició de Laertes, 2016).
«La lectura simbòlica, doncs, és paral·lela a la literal o realista en tot el conte. La casa simbolitza la unió entre els dos germans, que frega l'incest segons algunes interpretacions. Quan aquests moren, col·lapsa, però ja abans les esquerdes anunciaven la seva fi, igual que la malaltia i les premonicions de Roderick anunciaven la mort dels seus ocupants. Roderick sembla consumit per la culpa, probablement per aquesta relació il·lícita, i per això no desenterra la germana. Aquesta acció és la que acaba provocant-li la mort, encara que s'expliqui amb una causa natural (un infart)».
«Farenheit 451», un film de François Truffaut (1966).
tràiler
eFilm, pel·lícules en Línia(Biblioteques de Catalunya) 👉 enllaç
La plataforma eBiblio Catalunya ha incorporat més de 2.300 títols de pel·lícules per visualitzar en línia a través del nou servei, ebibliocat.efilm. El catàleg que s’ofereix inclou pel·lícules, curtmetratges, concerts i documentals.
Els usuaris de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya poden accedir de manera gratuïta a l'E-film. Per accedir a aquests continguts digitals només cal disposar del carnet d’usuari d’una biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i identificar-se a la biblioteca digital eBiblioCat.
Cada usuari podrà tenir en préstec dues pel·lícules simultàniament amb un màxim de 8 títols al mes. El temps de visualització de cada pel·lícula és de 72 hores i amb la mateixa validació s’hi podrà accedir des de diferents dispositius.
El carnet ara és accessible de ser rebut per internet!
«Guy Montag és un cremador de llibres, en una societat en què llegir és delicte perquè incita a pensar i a qüestionar el poder, en comptes d'abandonar-se a l'hedonisme imperant recomanat pel govern. La trobada amb una dona fa que el protagonista entri en crisi i es qüestioni la seva feina...
La seva cap l'adverteix i intenta justificar la censura, segons ella adoptada lliurement pels ciutadans per tal de ser feliços i no amoïnar-se amb lectures pertorbadores.» 👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
«Primera part: viatge a Lil·liput Segona part: viatge a Brodgingnag Tercera part: viatge a Laputa, Balnibarbi, Glubbdubdrib, Luggnagg i el Japó Quarta part: viatge al país dels houyhnhnms
«L'obra és una sàtira dels costums contemporanis i diversos personatges o conceptes han passat a la cultura popular. Per exemple, Yahoo és com es diuen els humans al país dels cavalls, terme que ha inspirat una empresa informàtica, i Lil·liput, amb els seus derivats, es considera sinònim de petit en diverses llengües. Dos satèl·lits de Mart reben el seu nom a partir d'idees de l'obra (Deimos i Fobos).
«Els habitants de Lil·liput són ridículs perquè amb qualsevol excusa van a la guerra, fet que usa Swift per denunciar l'absurd de qualsevol conflicte armat. Els seus oposats, els gegants, viuen massa pendents de la riquesa (són una crítica a la noblesa). També critica els debats estèrils de les societats científiques, en comptes de pensar aplicacions per als seus descobriments que ajudin a millorar la vida de la gent.
«Al darrer viatge, es pregunta per la naturalesa de l'ésser humà (els cavalls són molt més nobles que les persones al llibre), corrompuda per la societat (la seva visió barreja la concepció de Rousseau amb el pessimisme de Hobbes, que el porta a renegar de la seva família quan torna a la seva llar). És un viatge on mostra una possible utopia, contra tots els defectes que han aparegut en les societats fantàstiques precedents».
Temes de debat i comentari
Obra i autor en el seu temps.
Versions cinematogràfiques: dibuixos animats
Literatura infantil?
Individu vs. societat, poder vs. raó.
Perspectiva, realitat, relativització.
El viatge com a coneixement.
Progés (ara conservacionisme) vs conservadorisme (ara avenç indeturable).
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
«Robert Louis Stevenson (1850-1894) tenia trenta-cinc anys quan va escriure El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va publicar el llibre el 1886 i, des de llavors, no ha deixat de ser un punt de referència ineludible. Ha estat reiteradament editat i traduït, sempre amb un enorme èxit popular, i també insistentment adaptat al cinema, amb diversa fortuna. El punt de partida és una intriga imaginada per Edgar Allan Poe al seu «William Wilson»: l’existència de personalitats amagades dins nosaltres mateixos, amb punts de vista morals tan allunyats de les nostres creences com l’abís que separa el bé del mal. Per la sàvia articulació narrativa i les qualitats de què fa gala, el Dr. Jekyll va ser aclamat per Vladimir Nabókov com una de les millors novel·les d’estil de la història de la literatura».
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
La Primera Guerra Mundial d’un jove escriptor
👉enllaç «Crec que el fet que aquesta novel·la siga magnífica no és tant l’argument com la manera de narrar que Hemingway va posar en pràctica. Segons que sembla, Hemingway va seguir les indicacions de l’escriptora Gertrude Stein, a qui va conèixer a París, i que defensava un estil de relatar molt concís i auster (és famosa la seua cita “una rosa és una rosa”). Això es nota sobretot en l’absència quasi absoluta d’adjectius. És un miracle trobar-ne algun, tot són substantius i verbs. També els diàlegs són molt ràpids, i una mica estranys, perquè no són previsibles. Estem davant de tota una obra d’enginyeria literària».
«La novel·la s’inicia amb la descripció del lloc que serà l’escenari de la història que narrarà. I ho fa d’una manera gairebé bucòlica com si ja d’entrada se sentís molt poc implicat i compromès en la guerra. Com un observador del món:
“A les darreries de l’estiu d’aquell any ens vam allotjar en una casa d’un poble des d’on es veien les muntanyes a l’altra banda del riu, al fons de la plana. En el llit del riu hi havia palets i roques, seques i blanquejades pel sol, i l’aigua era clara i blava, en els corrents, i baixava molt de pressa. Passaven tropes per davant la casa, carretera avall, i la pols que aixecaven empolsava les fulles dels arbres. També els troncs dels arbres eren empolsegats i les fulles van caure molt aviat, aquell any, i nosaltres vèiem com les tropes caminaven per la carretera, i com s’aixecava la pols, i com queien les fulles, mogudes per la brisa, i com passaven els soldats, i, més tard, la carretera nua i blanca, només amb les fulles caigudes.”
«Aquest tipus de descripció és un dels aspectes que caracteritzen l’estil d’una gran concreció narrativa. Descripció dels llocs i de l’ambient més que no pas de les idees i de la psicologia dels personatges».
Temes de debat i comentari L'autor, l'obra i l'estil. Les versions cinematogràfiques. La cruesa de la guerra, honor i patriotisme. L'amor en temps difícils. La pluja i el fang, simbologia.
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
TIRANT DECLARA EL SEU AMOR A CARMESINA AMB L'AJUT D'UN ESPILL «(...) Quan la princesa veié que Tirant se n'anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués a Tirant de part seva que, quan hagués dinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien.
Quan Tirant ho sabé, immediatament s'adonà del que passava, i féu comprar el més bell espill que poguessin trobar i se'l posà a la mànega. Quan li semblà que era hora, anaren al palau i trobaren l'emperador conversant amb la filla. Quan l'emperador els veié venir, manà que fessin venir els ministrils, i davant d'ell dansaren una bona estona. I l'emperador, al cap d'una estona d'haver badat, es retirà a la seva cambra. I la princesa, tot d'una, deixà de dansar, agafà Tirant de la mà i s'assegueren al costat d'una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament:
-Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m'ho dir de seguida.
-Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més m'estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no se'n deu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les passions que turmenten l'ànima.
-Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós, a mi, no m'ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m'ho digueu, per la cosa que més estimeu en aquest món.
-Senyora -digué Tirant-, us suplico per pietat que no em vulgueu fer un conjur tan fort com el que, senyora, m'acabeu de fer, car us diré tot quant sé en aquest món. Senyora, el meu mal ben aviat estarà dit, però jo sé del cert que immediatament arribarà a les orelles del vostre pare i això serà la causa de la meva mort. I si no ho dic, també hauré de morir de dolor i de tristesa.
-I penseu vós, Tirant -digué la princesa-, que les coses que s'han de tenir en secret jo les volgués anar a dir al senyor mon pare o alguna altra persona? Jo no vaig vestida d'aquest color que us penseu, per tant, no tingueu por de dir-me tot el que us passa, car jo ho tindré tancat dins del meu recambró secret.
-Senyora, ja que l'altesa vostra em força a dir-ho, no puc dir res més sinó que amo.
I no digué res més, sinó que abaixà els ulls cap a les faldes de la princesa.
-Digueu-me, Tirant -digué la princesa-, per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, perquè, si us puc ajudar en res, ho faré de molt bona voluntat, car estic impacient de saber-ho.
Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué:
-Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li, vostra altesa que em tingui pietat.
La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s'admirà molt que hom pogués requerir d'amors una dama sense parlar.
(...)
La princesa, tot i complaure's en la declaració de Tirant, el reprèn durament per la seva gosadia, i el cavaller, que insisteix en la sinceritat del seu amor fins a donar la vida per ella, se'n va de nou trist i compungit. La princesa se'n dol i, amb el temor que el seu enamorat no faci algun disbarat que el dugui a la mort immediata, tramet Estefania a la cambra del cavaller perquè l'aturi. Com que Estefania no torna, Carmesina decideix de presentar-s'hi acompanyada de Plaerdemavida, una altra de les seves donzelles. La princesa prega Tirant que oblidi les dures paraules que abans li ha adreçat i, a canvi, li promet de deixar-li besar els ulls i els cabells».
«The adventures of Robinson Crusoe» (1954), film de Luís Buñuel.
The classic story of Robinson Crusoe, a man who is dragged to a desert island after a shipwreck. On 30 September 1659, the British aristocratic Robinson Crusoe's ship sinks and he miraculously survives on a deserted island somewhere in South America. He retrieves a dog, Rex, and a cat, Sam, from the shipwreck together with some supplies, weapons, clothes and tools and builds a shelter. He soon learns how to survive by cooking, farming, harvesting the crops. Then the loneliness begins to haunt him, especially after the loss of Rex. When he sees a group of cannibals in the island, tension and fear become part of his life. Later he saves the life of a savage that was going to be eaten by the cannibals. He names him Friday and they become friends. When Robinson Crusoe sees Caucasians on the island, he finds that Captain Oberzo was the victim of a mutiny and he helps him to retrieve his ship.
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
👉Francesc Pané, “Les raons de Vallverdú”, a La Mañana (8.01.2004)
«...es tracta d’una aventura de la dignitat d’un home: Divendres, el criat de Robinson Crusoe a l’illa del seu naufragi. I també es tracta de la reflexió sobre l’avenç terrible de l’home blanc en la natura verge del nou continent. Un avenç que destrueix el patrimoni natural, que roba els recursos als nadius i que envileix els homes i les dones que van néixer i viure lliures abans de la seva presència.
«La novel·la argumenta una gosadia majúscula. És el relat de la vida de Divendres… vista des de la perspectiva del mateix Divendres... Vallverdú fa de Defoe i escriu el relat de Divendres sobre aquella aventura… La perspectiva canvia bona cosa...
«...Divendres-Duba inicia una recerca vital per retrobar el seu esperit i el seu cos lliures. Es rebel·la intel·ligentment contra el seu opressor, se n’allibera astutament (com ho hauria fet l’Ulisses homèric) i retroba el sentit de les coses prop de l’amor d’una dona també trobada casualment i també casualment alliberada del seu propi esclavatge.
«La natura és l’altre protagonista: una selva espessa feta de carrerons entre arbredes... Un paradís perdut que es revela perdut definitivament –a mans de l’home blanc- al final de la novel·la.
«Una illa atlàntica, tropical, deserta d’homes i d’esperança és el paratge on es despleguen la dissort, la sort, la contrarietat i l’esperança rompuda de l’home de pell colrada que és Divendres, el criat de Crusoe de bell antuvi i l’home ple de contradiccions en la seva llibertat recuperada i en la seva soledat imposada per les circumstàncies d’una conquesta colonial adversa...
La novel·la es llegeix amb passió... Vallverdú és un mestre de les aventures...»
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
«Per què es va produir la fugida de Sinuhé? El conte podria haver-ho explicat millor, però els fets eren tan coneguts per l'audiència, que el relat es limita a esmentar-los. La conspiració d'algun príncep, possible culpable de la mort d'Amenemhat, s'esmenta de passada. Això impedeix comprendre quins van ser els temors de Sanehet, i per què va creure que Sesostris el condemnaria. Tampoc a les cartes que envia en la seva vellesa ho explica, i es limita a presentar disculpes.
«Aquesta història és considerada com la major fita de la literatura egípcia antiga. Combina en una singular narració una gamma extraordinària d'estils literaris, i és també notable l'examen que fa dels motius del seu protagonista. El poema analitza contínuament les raons de la fugida de Sinuhé i la seva possible culpabilitat. En situar un membre de la cultura egípcia en una altra societat, el poema explora el que ha de ser un egipci, sense negar que l'assumpció egípcia de la vida a l'exterior d'Egipte no tenia sentit.
«Basant-se en aquesta història, l'escriptor finlandès Mika Waltari va escriure el 1945 una novel·la anomenada Sinuhé, l'egipci, tot i que es trasllada als temps d'Akenaton (Amenhotep IV), i fa una barreja amb les conspiracions que hi va haver en aquest regnat a causa de la fracassada revolució religiosa. Va ser portada al cinema el 1954.»
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
«un bon dia els animals porten a terme una revolució espontània amb la qual aconsegueixen fer fora el propietari de la granja, el senyor Jones, i en què apliquen les seves pròpies regles que ells mateixos han creat i que escriuen en una paret:
Tot allò que vagi sobre dues potes és un enemic. Tot allò que vagi sobre quatre potes o tingui ales és un amic. Cap animal no portarà robes. Cap animal no dormirà en llit. Cap animal no beurà alcohol. Cap animal no matarà un altre animal. Tots els animals són iguals».
Temes de debat i comentari:
L'autor i l'obra en el seu context.
Les diverses versions cinematogràfiques.
La crítica al totalitarisme.
La manipulació del llenguatge i l'abús de poder.
La incultura de les classes revolucionàries.
La diferència de classes com a organització de la societat.
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
Il·lustració de Junceda per a una aventura de Sherlock Holmes (1909).
«...després de pràcticament un silenci absolut des de 1909, any en què va tancar l’efímer setmanari Literatura Sensacional, el primer que va recollir les peripècies del personatge en català, arrencant el 1908 fins a completar 21 relats i la novel·la El gos dels Baskerville.
Llavors ja feia dues dècades que el metge Arthur Conan Doyle havia començat a combatre l’avorriment derivat de la manca de clients a la seva consulta de Southsea (Hampshire) modelant un detectiu genial sota la inspiració dels investigadors Auguste Dupin i William Legrand, sortits de la imaginació d’Edgar Allan Poe, així com de dues figures reals que admirava profundament: el doctor Joseph Bell, professor seu de medicina a la Universitat d’Edimburg, capaç d’endevinar la professió dels seus pacients i d’emetre un diagnòstic abans que haguessin obert la boca, i el científic Humphry Davy, president de la Royal Society i fundador de l’electroquímica.»👉enllaç
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
«Som al segle III aC, i un grec tarentí, esdevingut a Roma esclau d’un membre de la gens Lívia, es dedica a ensenyar als seus alumnes el grec i el llatí. Livi Andrònic, com així se’l va conèixer des que el seu amo el va emancipar, escriu en llatí un considerable nombre d’obres dramàtiques i líriques que configuren l’alba de les lletres romanes. A més, potser per facilitar la seva tasca didàctica, es llança a compondre l’obra que, amb gran consens, es té com a inicial, com a fundadora de la traducció literària: el poema èpic llatí en versos saturnis titulat Odusia; una traducció o versió, aquí no en farem qüestió, de l’Odissea homèrica. Livi Andrònic, doncs, situa la traducció literària en els moments fundacionals de la literatura llatina, fet que no s’havia donat en la literatura grega, i, a més, du a terme el que s’ha considerat, en paraules de Richard H. Armstrong, «un paradigma per a totes les subsegüents cultures deutores de l’antiguitat per a l’articulació de les seves literatures nacionals». Com afirma G.W. Most: «La primera línia de la literatura grega és l’inici de la Ilíadad’Homer; la primera línia de la lit...
...«Josep Carner, recordem, ja afirmava que «Tota literatura formal ha començat per traduccions; Homer mateix posà en grec per a l’Odissea les rondalles dels navegants fenicis». Potser Carner va portar molt enllà, amb aquesta afirmació, el concepte de traducció, però sí que és cert que, d'ençà de Livi Andrònic, tota literatura s’ha reafirmat i ha assolit la majoria d’edat a partir de les traduccions, i en particular amb les de les obres clàssiques, en el sentit més ampli del terme. I aquest fet, aquest ritual andrònic, aquest gest inicial i iniciàtic d’enllaçar amb els clàssics i incorporar-los es dóna fins i tot en aquelles literatures que, pel seu àmbit limitat, aspiren, a vegades agònicament, a elevar-se i a autoafirmar-se.»eratura llatina és l’inici de la traducció de l’Odissea d’Homer de Livi Andrònic».👉enllaç
Temes de debat i comentari:
L'autor i l'obra en el seu context.
Les diverses versions cinematogràfiques
-El viatge.
-L'astúcia i l'heroi.
-La nostàlgia i la perseverança.
-La nostra Ítaca, l'objectiu, el motiu (motor) vital.
-La venjança.
-La lleialtat de Penèlope.
-Circe, Calipso, les sirenes: el paper de la dona seductora.
Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).
1:35:00
The Importance of Being Earnest(1951), film.
1:50:00
The Importance of Being Earnest (1986), film
«És en aquests moments quan coneix Alfred Douglas, Bosie, un jovenet fill de la classe alta britànica, coneixença que coincidirà amb l’inici de la seva triomfal carrera en el món del teatre. El 1892 s’estrena la comèdia Lady Windermere’s Fan amb un gran èxit, i el 1893 A Woman of No Importance: Wilde ja és l’autor londinenc de moda. El 1895 és l’any del seu cim i l’inici del seu precipitat descens: estrena, amb un èxit absolut, An Ideal Husband i The Importance of Being Earnest, i es veu amb cor de dur a judici el pare de Bosie, el marquès de Queensberry, per haver-lo insultat (el noble li havia fet arribar una nota que deia «To Oscar Wilde, posing as a somdomite»: la falta d’ortografia és seva). Òbviament, la justícia va sentenciar a favor del marquès, que tot seguit va dur Wilde davant del tribunal. Ara sí, aquest el va condemnar a dos anys de presó amb treballs forçats per «grossa obscenitat», i el novembre de 1895 va ingressar a la presó de Reading. Tres mesos després va morir la seva mare. A l’inici de 1897, de la presó estant, Oscar Wilde escriu la llarga, emocionant carta adreçada a Lord Alfred Douglas De Profundis (Epistola: in carcere et vinculis). El maig surt de la presó i s’instal·la a Berneval, a la costa francesa, on adopta el nom de Sebastian Melmoth. El mes de juny escriu el llarg poema The Ballad of Reading Gaol, i poc després es retroba, a Nàpols, amb Bosie. A final de 1897 se separen i Wilde marxa a París, on des d’aleshores viurà pràcticament en la misèria. Abans de morir, encara va tenir ocasió de conèixer la mort de la seva dona (l’abril de 1898) i del seu germà (el 1899), i de fer un darrer viatge a Itàlia. Probablement una meningitis cerebral (però també va ser víctima d’una otitis que es va complicar i, potser, d’un rebrot de sífilis) el va dur a la mort el 30 de novembre de 1900, en una habitació del parisenc Hôtel d’Alsace. Va ser enterrat el 3 de desembre al cementiri de Bagneux, als afores de la capital. El 1909, les despulles van ser traslladades al cementiri del Père Lachaise».
Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç
👉 I Charles Dickens va inventar el Nadal, enllaç
